XXIV.
Carta del Capítulo de Lérida al Arzobispo de Tarragona sobre el mismo asunto de las anteriores. (Vid. pág. 63).
Archivo de la catedral de Lérida.
Illmo. Rmo. Señor.
Molt clar ses mostrat lo quant está posat nostre Rim. S. Bisbe en suppeditar y barrejar aquest nostre Capitol principalment, y aprés tota sa diocesi, y encara a tota Catallunya, volense fer supremo y absolut sens voler regoneixer ha V. S. per superior; pus sens causa ni raho, al menys justa, no ses volgut contentar del que ses tractat y apuntat en lo provincial concili per vostra Illma. S. en sa metropolitana iglesya congregat y porrogat, en lo qual ell dit Rim. S. personalment ses trobat; sols mogut per sos particulars interesos y respectes y donant uns motius colorats y apparents, entre los quals son dir, que com ell se sie trobat en la conclusió del concili Tridentino, porie esser inculpat de sa Santedad per ociós y descuydad etc.; ab lo qual fundament par que tracte als restans prelats de Catalunya per simples y remissos y no obediens a la S. Seda Apostolica y principalment ha V. S. Rma. pues es cap de tots los prelats de nostra Catalunya, y sota lo guió e instrutió del qual tots los Bisbes de dita provincia es justa cosa que estiguen. Havem soplicat a dit S. Rmo. Bisbe nostre mols canonges y après los diputats per lo Capitol per al tal effecte que fos servit sa S. aguardar lo que los altres Prelats de Catalunya en aquestos nogosis (negosis, negocis) farien, y que nos senyalas mes que los altres, y ques tingues mirament al que V. S. Illma. farie y manarie, o ques consulés ab V. S. sobre lo que mes convenrie y ferse degués; y se li posaren al davant infenits inconveniens que seguirsen porien, los quals ab aquesta non referirem. Aquells no obstans, ni estimant quantes appellations que avem interposades, ni fent estima de la autoritat y poder dels jutges ad quos, etc., ha passat avant y clos sa sinodo tal qual es; y tirará avant a moure disensios y escandols, segon sos effectes senyalan, si per V. S. Illma. a qui toque posar la ma en aquestos negocis, noy sera proveyt. Axi soplicam de nou, ultra del que per les altres nostres lletres lo tenim soplicat, li sia servey proveir en que no li sia permés passar mes avant, y que sia coneyxedor del fet y faedor segons toque al servey de sa Santedad y Sacra Magestat del Rey N. S. y be de tot lo principat de Catalunya. V. S. Rma. la Illma. persona del qual nostre Senyor guarde, y en estat augmente con sos servidors desijan. De Leyda a XXX. de dezembre M.D.LXIIII. (1564)
