martes, 25 de abril de 2023

XIV. Litterae Arnaldi Cossi et Bernardi Boil. (Fin del tomo XXII, 22)

XIV. 

Litterae Arnaldi Cossi et Bernardi Boil. (Vid. pág. 251.)

Monitum.

Arnaldus Cossus (patrio sermone Descos) Balericus (Balearicus), saec. XV. declinante seu initio sequentis floruit. Qui magna amicitia cum Bernardo Boil, presbitero ac Montisserrati heremita iunctus, multas ad eum dedit accepitque litteras, quas ille inter adversaria descripta reliquit Librum eas complectentem cathedralis ecclesia Maioricensis possidet in archivo suo reconditum, unde sequentia desumpsimus, scilicet quae ad Boilum attinent, eiusque res gestas et vitae modum illustrandum. Arnaldi autem litteras multas excripsimus, quod suum tantumodo erga Boilum amorem, magnumque viri desiderium contineant, res eius gestas ac sui temporis historiam nihil alioquin ditaturas. Haec agebam Maioricis mense februario, ann. 1814.

Quae de Bernardo Boil, Montisserrati anacoreta inter adversaria Arnaldi Descosis Balearici reperi, haec sunt.

Magnifico viro Bofillo regenti Arnaldus Cossus, S. P. D. Percunctanti mihi de valetudine Hieronymi Pauli retulit praestantia tua, adeo male se habere, ut fere nulla spes de ipsius incolumitate haberetur. Ea propter pergratum mihi facies, si me certiorem reddideris quomodo nunc valet: ad quem, si aliquantulum convaluerit, scribam. Ceterum ad nostras pervenit aures fratrem Franciscum, qui ex Neapoli Barchinonam applicuit, in hanc nostram Balearem venturum, quam primum pestis, quae nunc viget, cessaverit. Quod, si hoc certe decreverit, oro te per virtutem, tuamque singularem humanitatem, ut si quid certi habes de suo ipso adventu, me certum facias. Nec te praetereat, quaeso, scribere ad me de nostro fratre Bernardo Boillo anachoreta, si discessit adhuc a Barchinone, iturus parata regia classe ad ipsas insulas novissime repertas, ut mihi dixeras, vel si mutavit propositum. Quod si adhuc non discesserit, scribam statim ad ipsum. Quamobrem te quam vehementer oro ut de huiusmodi rebus vellis alloqui magistrum N. Clergam, quem existimo complures litteras de ipsis habuisse a suis necessariis, qui eum certiorem sepe numero faciunt. Vale vir prestantissime; non moleste feras hunc laborem, quem fretus tua benivolentia ac singulari virtute tibi imponere haud dubitavi. Cogor enim tibi prius oneri, quam usui esse. Iterum vale. Ex Valldemusa VI. septembris.

A. Cossus fratri B. Boillo anachoritae devotissimo S. P. D. 

Quamquam nulla amicitia hucusque inter nos fuerit, vir optime; verumtamen amor ipse, quem semper erga viros litteratos et virtute praestantes habui, me cogit ut tui reverendae paternitati scribam diu multumque peroptavi cum dissertissimis ac suavissimis hominibus aliquam habere familiaritatem, ut semper aliquid doctrinae et virtutis possim consequi. Nam nemo unquam ad doctissimos accedit, quin doctior abeat. Quamobrem, charissime pater, non fuit mihi consilium praeterire silentio illum magnum amorem quo te prosequor. Et quamvis caream fructu iucundissimae confabulationis praesentis; spero tamen te pro tua humanitate in scribendo crebro quam liberalem fore; eo magnam me consequi utilitatem existimo. Scio enim ut mihi retulit mag. P. Deguinus praeceptor meus, te ad se scripsisse quasdam litteras, quibus prae nimia sublimitate sententiarum, et politorum verborum nitore, tanto affectus est gaudio ac laetitia, ut illud tibi amicissimum reddidisti. Cum praesertim eum certiorem fecisti de tua ipsa voluntate erga doctrinam nostri divi Raimundi (Lulli); cui libenter, ut ais, operam dedisses, si oportunitatem praeceptoris habuisses. Quas ob res valde timui ut praedictus Deguinus gerens tibi morem, nobis Balearibus, et aliis compluribus advenis magnum recedendo detrimentum afferret. Tametsi ego, praecognita utilitate dictae artis, decreveram ipsum quocumque ivisset, sequi magno cum studio et observantia. Nam ut alia magna et egregia sua omittam, tantam a Deo consecutus est gratiam, ut qui artem divi Raimundi addiscere volunt, si eum eligunt in praeceptorem, brevi quam doctissimi evadunt. Est enim prudens et non ignarus docendi; sed, ut Quintilianus nult, submitit se ad mensuram discentis, relictis abenis pompae; nunc dat manum, nunc gradum suum minuit, ne praecedat ultra quam comes possit. Praeterea, quod plerumque accidit, faciliora sunt ad intelligendum et lucidiora multo quae a doctissimo quoque dicuntur. Ceterum de hac ipsa divi Raimundi doctrina non audeo aliquid discere. Licet enim a plerisque laudetur, illa tamen laus non congruit tanto viro. Non enim si ipsi praestarent Tulliana facundia, Liviana copia, Sallustia eloquentia, tanta de ipso excellenti doctore dixissent, quin maiora dicenda superessent. Quamobrem silentio praeteribo ea, quae non possum verbis consequi. Nunc itaque dumtaxat te moneo atque cohortor ut hanc artem addiscas, quae non solum cognitionem tantarum rerum importat; verum etiam praesefert nescio quam religionem morumque integritatem. Haec est, haec inquam est, qua omnes eius sequaces, ut compertum habeo, a cunctis detrahit vitiis, et Deo coniunctissime adhaerendo divitias, honores et reliquas huius saeculi letifferas delectationes constanti animo contemnunt, et ad contemplationem Creatoris et omnium suorum operum, obliti rerum fragilium, ducuntur. ¿Quid igitur dulcius quam Deum intelligere? ¿quid iucundius quam res altas contemplari? ¿quid denique salutarius quam cognoscendo dignates Dei assidua cogitatione eas mente ac totis viribus complecti? Ipsum igitur sequamur Raimundum, quo duce eo altitudinis doctrinae, Deo favente, evademus, ut in posteris non parvam memoriam relinquamus. Idcirco si flagrandi animo vis incumbere Raimundo, veni ad nos; et offero tibi meam domunculam ad nutum tibi paratam, in quo, licet paupercula, nihil tamen tibi deerit. Vale.

Idem Cossus altera epistola Boillum hortatur denuo ut Raimundi Lulli doctrinae toto pectore incumbat; tum eum de filiorum suorum obitu, uxorisque praegnantis pessima valetudine instruit. Cui Boillus sic respondet:

Frater Bernard. B. anacoreta Arnaldo Cosso S. P. D.: 

Praestantissime vir, mihi plurimum observande. Reddidit mihi tuas litteras, qui has ad te perlaturus est; quas legi atque perlegi quam libentissime. Addidit is quaedam tuo nomine, quae ei demandaveras mihi referenda. Grata mihi admodum fuere quae scripsisti omnia, gratiora que multum accesissent, si his dolor orbitatis luctusque filiorum deesset, ac insuper praegnantis uxoris eiusdemque male habentis sollicitudo. Quae omnia tamen eo minus moleste mihi ferenda putavi, quo ut tu ipse, cui acerbiora esse debent, ais, aequiori animo toleranda esse, dum quae in Deum admissisti scelera mente volutas. In quo quidem potiora sapientissimo cuique consolationis argumenta e manibus eripuisti. Quid namque tam christiano viro dignum, quam quaecumque accidunt incommoda, vel in penam propriis culpis deputare, vel ne de collatis bonis nimium superbiret, propriae scribere utilitati. Alterum enim nobis ad diluenda piandaque facinora, animaeque morbos curandos, a sapientissimo medico propinatur; alterum vero, ne forte per incuriam aegrotemus, providet. Illa igitur, quae nobis, interiecta dulcibus, amara primis aspectibus visa sunt, si aequo animo considerentur, iustissimisque oculis conspiciantur, omnibus illis, quae prospera ducimus, profecto anteponenda esse iudicabimus. Neque id solum; sed etiam, si recte sapimus, prae coeteris omnibus totis affectibus optanda cum non sint, quandocumque contingunt, laeta fronte gratoque animo amplectenda. Quod cum te iam pene alterum eorum assecutum videam, tibi vehementer gratulor, mihique gaudeo, utrumque te propediem assecuturum sperans. De his hactenus. Ad coetera quae scribis iam dirigendus est calamus. Grata certe mihi fuerunt promissa tua; sed gratior multo animus tuus, unde illa proficiscuntur; gratissimaque mihi fuissent, si quo pacto his uti possem. Sed, ¡proh dolor! ademta est nobis spes in praesentia ad vos trasfretandi, ut nuper statueram. Serenissimus Rex voluit me huic redire. ¿Quid multa? parendum est regiae iussioni, praesertim quae ex optimo mitissimoque animo procedit. Quod igitur de adventu nostro scribam, nihil in praesentiarum certi habeo; postea videbimus. Siquidem non ille calor periit, aut sitis istius doctrinae addiscendae in nobis extincta est; sed latet intrinsecus, quousque fons apareat quo reficiatur. De rebus reverendi magistri multa scripturus eram, si longioris horae tempus datum fuisset. Credidi huic quaedam tibi meo nomine referenda. Si venerit paccatis in Urbe rebus, facile omnia venena, quae per Hispaniam disseminata sunt, suffocabuntur, eius viri doctrinae flumine arida prata atque horrida inundante. Coetera ex huius verbis intelliges uberius. Dabis interea veniam quoniam cogor semper ad te, virum in primis eruditum, utroque gladio utentem, nudus omnique doctrina vacuus, horridis, incultis atque impolitis litteris scribere. ¿Sed quid a tam horridis saxis aut lene aut blande posse tibi afferri credas? Accipe potius placido vultu, alioquin respuenda, nisi his aliquando carere mavis. Vale ex tuguriolo nostro apud sacellum divae Trinitatis. Idem tuus pauper anachorita, indignusque sacerdos Fr. Boillus. 

Rescripsit Cossus grates ei referendo ob veram consolationem quam animo ipsius instillavit. Tum et Joannem Gallum, praestantem in doctrina Lulli virum, ad Boillum mittere, nuntiat, ut quoniam ille Baleares venire non poterat, eum in ipsius arte instruat. Tum Boillus.

Arnaldo Cosso civi Maioricarum B. Boillus anachorita S. D. 

Redditae sunt mihi litterae tuae, plenae quidem officii et humanitatis, at eo tempore in quo nihil difficilius fuit, quam tanto viro, tantaque virtute ac doctrina praedito, ac denique de me tam benemerito, satisfacere, non modo rebus, sed ne verbis quidem. Quare dum me accingo itineri, vix horae unius spatium nactus ad te scribendi; et propterea statueram in aliud tempus remittere. Sed ut id ipsum te non lateret, tandem decrevi has ad te perbreves, quae arra boni tibi esse possunt, scribere: mallens exiguas sterilesque tibi videri, quam nullas. Itaque et litteras a me uberiores, et officia, quae tibi debentur, expecta. Coetera ex domino Joanne, amico nostro intelliges, qui propter nostrum insperatum discessum, onus ad te scribendi recepit. Vale et me tuis felicissimis condiscipulis commendatum facito. Ego enim pulcerrima initia communis praeceptoris nostri regiis litteris ad Summum Pontificem et ad Revmos. Cardinales, quoad potero, illustrare conabor. Vale iterum ex Barchinona VII. kal. martias.

Cossi litterae perbreves grates referens ob pollicitam comendationem in favorem P. Degui. Iterum Boillus.

Frater B. Boil presbyter anachorita indignus Arnaldo Cosso, civi Baleari eruditissimo S. P. D. Dedi ad te ex Barchinona proximis diebus litteras, et cum illic peregrinus essem, quoniam accesitus haec ad Regem me conferebam. Paucis tamen tuis, quas ille bonus vir Gallus mihi reddidit, satisfeci, hac spe ut hinc te possent facile de omnibus facere certiorem. At non potuimus adhuc quicquam de rebus nostris statuere. Pendent enim non tam ex nostro, quam alieno arbitrio. Verum expectamus propediem fore, ut ad te mittere possimus de omni vita nostra magis explicatam rationem. Siquidem quocumque aufugimus, nos secularia negotia, importunaeque curae ac sollicitudines nunc amicorum et necessariorum, nunc dominorum, persequuntur. Nam cum ex rupibus divae Mariae Montisserrati ac deserta magis remotioraque loca propterea commigraremus, iamque illic optatae quietis degustare fructum inciperemus; illinc nos ad te regia celsitudo venire coegit (a). 

(a) Hinc discas Boillum nostrum in orbem ea tempestate novum navigasse; an autem regio et pontificio iussu ut aiunt, fecerit, an ut salutis animarum zelo satisfaceret sub dubio hic reliquit.

Paruimus litteris, paruissemusque votis ac iussionibus tanti Principis, si nostris non tam essent votis a que institutis contrariae. Itaque coram rei difficultatem ostendimus, institutique nostri rationem omnem aperuimus. Annuere iam nobis iuxta depraecantibus regia sublimitas cepit, et ni falllimur, libere discedemus. Quare saepe promissa tua mente volutavimus, non tam ut hoc facilius vitare possimus, quam ut te coeterosque istius sanctissime doctrinae professores aliquando videremus, degustaturi aliquid istius suavissimae artis, quae aegrotantis ingenii hebetudinem sanat perpetuamque ad intuendam divini luminis claritatem inducit valetudinem. Sed cum mente et corpore egrotemus, dubitamus multumque veremur, ne forte molestus sit adventus noster. Sumus etenim mente et corpore pascendi, cum pene par sit nobis in utraque re paupertas. Et cum nondum assuetam tot annis in saeculo superbiam exuerimus, vix nos ad hoc humilitatis mala consuetudo descendere sinit, ut facile patiamur cuiquam prius oneri esset, quam usui. Verum quoniam non satis nobis exploratum sit, quid in re dubia sit potius eligendum, non possumus, aut institueramus, ad te in praesentia quidquam de nobis certe scribere; sed fiet tunc cum primum facultas dabitur certiora ad te scribendi. Intera vero malui quoque te ex nostra incertitudine pendere, quam suspicari nos aut oblitos tuae humanitatis, aut ingratos; praesertim tan opportuni nuntii nactus facultatem, qui non modo has fide ad te perferet, verum etiam ad omnia quaecumque de nobis percunctare volueris, responderet. Itaque dabis veniam, si tibi hactenus nulla in re satisfecimus; qui licet omnino optimus, n... 

posumus ut cupere te tuis litteris … hendimus. Quod autem ad communem praeceptorem attinet, litteras in eius commendationem expediemus; iamque expeditae fuissent et missae, nisi nos maioris hebdomadae vacationes impedissent. Gaudeo tamen parum aut nihil opus ei esse huiuscemodi commendatione, quae tantum sontibus est procuranda, non autem viris illustribus: quippe qui incorruptibilem sectantes gloriam, non humanis indigent laudibus, quae plerumque acilius ad perniciosissimi cuiusque tutelam hac tempestate impetrantur, quam ad cuiuspiam studiosi virtutem detegendam atque ornandam. Quare omnino litterae expedientur et mittentur per primum tabellarium; quamquam arbitror, negotio iam ad votum expedito, commendatio illi veniet. Quod quidem totum ei ad gloriam cedet, cum nullis favoribus, sed sola veritate causam tutatus fuerit. Et tamen post victoriam cognoscetur non indiguisse, nec caruisse favoribus, si eos in causae suae patrocinium advocare voluisset. Conaborque simul eum ad nos litteris regiis revocare (a: Hinc collige quantum Boillus apud Regem auctoritate valeret.); 

ut si forte quispiam illic remorari illum velit, ipse litterarum ipsarum praesidio se illinc explicet evellatque. Cetera ex Egidio, amico nostro, qui has ad te perlaturus est, intelliges. Vale, et nos simul omnibus amicis, condiscipulisque tuis commendatum facito. Dabis veniam quoniam propter huius insperatum discessum cogor ad te minus acurate impolitisque litteris scribere. Ex Tirasona XII martii.

Tres subsequuntur litterae A. Cossi, quibus Boillum monet multa adv. Raimundi doctrina hic convitia congeri, tum et eundem obsoniis quibusdam pro munere donat. Qua de re Boillum audiamus.

Cosso viro patritio B. Boil anachorita S. D. Misisti, Arnalde, quae nobis alii diligentius promisserunt, quam miserunt. Praeripuisti ergo illis vicem atque fidem; quoniam ea nec promissa a te, neque rogatus a nobis misisti. Scio te hac una re tuam apud nos benivolentiam potius testatum fuisse, quam illis fecisse invidiam; quippe quos non spero tecum officio certaturos, quem tam facile passi sunt in parvo munere superiorem. Nec tua dicimus parva munera, sed sua. Illa enim nulla sunt, quoniam iam in verbis parva erant. Tua vero magna dicenda sunt, quoniam nulla credebantur. Satis ergo tibi a me fieri non poterit unquam; quandoquidem non modo praeces nostras tua munera spemque precedere, verum etiam contemnere videntur. Equidem fateor me plane a te, ut in ceteris omnibus, hac una iure maxime superatum, ne dicam deceptum; ut non tam facile mihi sit emergi erigique ad referendam tibi pro reliquis beneficiis gratiam, quam novis quotidie mihi a te collatis cumulatisque obrui. Sed quoniam isto novo aucupii genere ad inescandos homines uteris, non iam haec nostra apud te dicenda amicitia est, sed proprio vocabulo ac nomine servitus apellanda est. Siquidem nos iam pridem oblatos gratis, non tam tibi placuit suscepisse, quam insperatis emisse muneribus. Neque hoc minus mirandum quod tam aequo animo patiamur a te ex amicis servos tuis artibus esse factos. Ergo nequaquam de servitute conqueri licebit, neque de amicitia gloriari. Domini namque benignitas optimam facit servi conditionem. Rursusque morosi amici frequens atque importunus occursus adducit fastidium. Mihi autem diligenter cum amicitia vera collata mitior, laxior, atque liberior videtur dura servitus, quam mitis amicitia. Et enim liberioris servi cuius apud Dominum clemens atque benigna servitus, cuius bona? nonne Domini omnia? amici autem cuius? nonne pari pacto amici, atque itidem adversa comunia? Neque iam in hoc servi cum Domino aequa conditio parque fortuna erit. Crede mihi non libere servus pascet Dominum, non vitam sponte pro Domini libertate, proque vitanda morte, ponet. Fecisse haec autem amicos nonnumquam non minus fortiter quam amice, Orestis Pyladisque sive fabula sive historia docet. Maius ergo est amicitiae vinculum quam servitutis. Hi siquidem nec bonis, nec vitae parcere, ut amicum liberent, consueverunt. Illi vero dominorum et bonis inhiare, et iugulis ac neci ipsorum intenti esse, ut libertati consulant, sepe numero de praesenti sum praeterea, ut dominos fugiant, quaecumque flagitant admitere, ... tem, ut arctiori benivolentiae atque amoris vinculo cum amicis connectantur, ardua quaecumque et difficilia agredi quotidie non praetermittunt. Quare non detestandam eam servitutem puto, quae ex libero animi arbitrio profecta, perpetuam amici iucunditatem, suam ducit salutem; illamque multo arctiorem, quae ex voto animi, quaeque ex legibus sancita est; cuiusmodi hanc nostram futuram spero. Et propterea utrique nostrum gratissimam, addo et fructuosam, neque, ut arbitror, ipsa morte dissolvendam. Praeterea misisti his tuis muneribus fratri eius siquidem epistolam nostrae additum insertumque deprehendi (a). Et cum profecto virum, cuius amicitia mihi, quoniam insperato contigit, magis nunc colenda atque admiranda est, quam si fuisset unquam antea optanda. Tu te ergo tibi pro tantis muneribus gratias age, quandoquidem nos impares sumus. Quid autem illis in portu contigit, quamque diligentiorem in portu piratam quam in pelago invenere, credo te ex D. Micaelis Ferran litteris iam pridem intellexisse, qui diu multumque laboravit, ut nobis ea incolumia ex ipsis faucibus eriperet praedonis. Vale, et da veniam imperitiae litterarum, quoniam utroque morbo laborant, et ingenii imbecillitate, et incorrectae scriptionis vitio. Nam si quid politiae unquam assecuti sumus, illud, cum primum scalidam heremum ingressi fuimus, nos illico deservit, rediitque ad saeculum. Deinde nos iam longa scriptura gravat, taedetque plurimum laboris iterum scribendi quae legi saltem a peritis posse videntur. Et quo tibi amicitior, eo in corrigendis litteris negligentior fio. Vale iterum ex tuguriolo nostro X. kalendas novembris. = Dominum Degui, et bene, ac iam prope ad votum negotium universale expedisse, et transacta hyeme istuc rediturum ad vos, audivi; quos ego beo, illud autem talibus discipulis felicem existimo. Et quoniam iam diu me haec spes fefellit, quamdiu ipse erit in urbe, maxime eius vitae timeo, ex qua nostra pendere videtur.

(a) Obscura lectio ex excribentis vitio.

Tum Cossus Boillo gratulatur quod tanta apud Reges auctoritate praestet: quoque in grada Deguinus ab ipsis habeatur rogat: Denique ad R. Lulli doctrinam addiscendam ipsum hortatur, quando datum est Deguini colloquiis, quam deperibat, frui. Tum Boillus sic:

Arnaldo Cosso anachorita Boillus S. P. D. Binas tuas litteras accepi; alteras, quas VI. idus marcii, alteras vero idibus maiis Maioricis dederas. Alteris autem te vehementer cupere ostendis ubinam sim intelligere et una me pluribus ad magistri Raimundi doctrinam plurimum hortaris: alteris vero acceperim ne priores, an non; et quod praeceptor noster Deguinus sit apud Caesarem auctoritate, aulicosque omnes certiorem fieri. Equidem, vir praestantissime, ut verum fatear, statueram uberioribus tibi litteris respondere, quandoquidem in rem meam est quod ipse hortaris. Verum quibusdam domesticis impeditus negotiis, non praetermissi, sed distuli. Interea autem hic necessarius tuus insperato mihi aparuit; quo viso, et si quod proposueram non possum absolvere, vissum tamen est illi aliquid litterarum dare, quae saltem instituti mei atque impotentiae te certiorem facerent: ratus tibi breves gratiores fore quam nullas. Itaque paucis accipe petitionis tuae responsionem, tamquam earum litterarum, quae prope diem scripturus ad te sum, breve proaemium. Hoc est: me hic esse, foreque, quamdiu eaedem quae nuper res huic nostrae quieti otioque non invideant: a praeceptore quoque nostro, cum Caesaraugustae ageremus, libellum, quem Januam artis appellant, in illo curiae strepitu etsi bis cursim tamen audisse, ita ut tantum degustarim (a: Vitiata lectio): eundemque praeceptorem apud Reginam, omnium, quae vivant, feminarum praestantissimam, satis honesta conditione esse, honestioreque prope diem futurum, cum hominem magis magisque in dies noverint. Coli etiam atque frequentari a pluribus studiosis, et satis magnae auctoritatis viris plurimum; ita ut si in animum induxerit peculii augendi, campum pateret credas satis latum. Quam quidem ego rem et arti auctoritatem et utilitatem non mediocrem allaturam arbitror, modo ne aetas eius iam ingravescens assiduis et quidem magnis vita laboribus aliquando sub onere cada (a: Iterum vitiata lectio.). Vale; et his iam oblivionis suspicione liberatus, uberiores postmodum a nobis expecta. Ex tugurio nostro VI. kalendas julias.

Cossi litterae, uberiores a Boillo sibi promissas expectantis. 

Denuo Boillus.

D. Arnaldo Cosso frater Bernardus Boil S. P. dicit. Fateor me superioribus diebus pollicitum tibi uberioribus litteris scripturum. Quod quare non feci, etsi excusare vellem, nec tu admitteres, neque ego in praesentia possem. Siquidem nulla ad amicos excussatione utendum est. Nam si ulla esse posset, haec erat: cum otii copia datur, abest tabellarius: cum vero adest, temporis augustia, ut in praesentia, ab officio scribendi, ut tu te optare dicis, impedior. Non enim ad te utcumque scribendum est, sed ut ad eum, qui aliquid a me expectat quod delectet. Huius igitur epistolarum genera, cum promi ab imperito non faci … inopia, temporisque nonnumquam brevitas de ... et sibi et mihi aliquando satisfacere. Itaque da ... cunctationi forte inverecundae, quoniam ex honesta culpa procedit. Expectaque simul satisfactionem potius in voto quam in facultate nostra repositam. Nam si erit quominus praestare quae sum pollicitus, possim, iterum petam veniam, quousque imperitiam nostram ipsa negligentia tarditasque confiteatur. Tu igitur interea loci nostrae professionis memor atque infantiae, incipe iam dudum tibi praestare quae a nobis expectanda tibi forte persuaseras; in eoque voto potieris felicius, nosque gravi aere literabis alieno. Quod reliquum est hunc quaestorem nostrum, qui has tibi redditurus est, ita tibi commendo, ut maiori studio ac diligentia comendare non possem. Nam cupio illud ita a te suscipi, ut intelligat meam sibi comendationem usui fuisse. Vale. Ex cenobiolo nostro VI. idus maii. Post R. Episcopi obitum de magistro D. nil certe quid ageret habui. Cupio illum optimum senem et virum eruditissimum iam dudum quiete frui, quodque ut fiat Deum inmortalem praecor.

Cossus, a questore non quaesitus, sed casu eum in foro inveniens, Boillum parvis munusculis et obsoniis donat. Cui Boillus. 

Frater B. Boil anachoreta D. A. Cosso S. P. D. Accepi litteras tuas cum muneribus vel si mavis obsoniis. Quibus perlectis intellexi meas non fuisse tibi a quaestore redditas, sed pene extortas. Quod ego numquam fuissem de isto homine suspicatus; qui non tantum me supplex ipse ut scriberem adivit, sed etiam praecatores adhibuit. Verum cum te non quaesivit, ut commendatitiam tibi epistolam redderet, sed potius tu illum, ut peteres, profecto ostendit nihil sibi opus fuisse ea commendatione, de qua hic me saepe numero interpellarat. Quare ipsius edoctus ingenio, fiam posthac ad huiusmodi homines tibi tantopere commendandos paulo remissior, addo etiam, cautior; non enim dignus iste erat vel mea comendatione, vel tuo favore, nedum ut nostra amicitia frueretur, quando oblatam sibi a te humanitatem vel neglexit imprudens, vel refugit timidus. Tu vero in ea re, ut videor, et quod divae Virgini debebas officium libens persolvisti, et simul amici praecibus cumulate satisfecisti. Quare nostrae partes erunt habere tibi (quoniam agere non possum) pro utroque beneficio gratias ... Quod autem ad munera attinet, primum ea felicioribus auspiciis apud saecularem hominem modo, quam nuper illa prima quae missisti apud religiosum navigarunt. Siquidem haec illibata ad nos usque pervenerunt; illa vero imminuta, esse a facibus involantis erepta. Deinde eo nobis gratiora, iu … quae fuerunt ... o minus debita: eoque praetiosiora atque ampliora, quo magis utrumque hominem refecerunt. Siquidem olivis et capparibus exteriorem pavisti; litteris autem et versuum suavitate interiorem. Itaque cum dupplici beneficio duplex gratia debeatur, scias velim non augere benivolentiam nostram tua munera, sed potius referendae gratiae facultatem ademisse; quandoquidem tot acceptis beneficiis nostra iam impar est gratitudo. Dabis igitur veniam inopiae nostrae, quoniam tua munifficentia effecisti, ut pro duplici, quae tibi debetur, gratia, nullam possis a me deinceps penitus expectare. Vale, et iam parce muneribus; non enim aliter obruta tot beneficiis (leo be-beneficiis) gratitudo emerget. Ex tuguriolo nostro idibus octobris.

Rursus Boillus Arnaldo Cosso scribit medicum commendaturus, ut in Baleari insula maiori, quae medicorum penuria laborabat, benigne a senatu recipiatur, ac amicorum auxilio foveatur. Porro medicus ille erat Nicolaus Clerga, aetatis XXVI. annorum, qui anno quo datae sunt litterae, in Tholosana academia doctoratus insignia susceperat; ac tunc in Minorica insula versabatur. = Retulit Cossus optime a senatu admissum iuvenem medicum, sibique ex pecunia p. dessignatas centum libras fuisse pro colligendis sarcinulis, nullo ei stipendio adiudicato, quod alii concesum erat. Honoribus tamen ipsum valde prosequendum pollicebatur, quam senatum ipse imunem a publicis vectigalibus perpetuo facerent.

Si vero vis certior fieri, inquit, quid ego de suo adventu sentiam, an sibi usui sit, an non; paucis accipe magistrum P. Jordanum, praestantissimum moribus ac doctrina virum, integra aetate, pluribus experimentis, varia exercitatione, altissima prudentia probatissimum apud Regem Alfonsum (cui in primis deserviebat) post eius obitum ex Neapoli Valentiam applicuisse: explorataque hac nostra civitate decrevit apud nos moram trahere, existimans longe melius utilitati suae consulere. Relicta itaque illa florentissima ac nobilissima civitate Valentia patria sua, ad nostram Balearem consignavit. Nequae ea res se falsum habuit: nam tot tantasque pecunias hic lucratus est, ut supra fidem fere existimandum sit. Quid de Luciano columina, quid de M. Alexandro, qu … aut ipsimet mihi et … hanc ... tis infra paucum temporis habundarunt divitiis ...

inquam non ad amicorum favore, non a publico stipendio, sed sola spe summae doctrinae, qua non solum inter Baleares, sed inter Hispaniae medicos non mediocriter praestabant.

Rursus idem Cossus narrat Clergam adventasse expilatum a piratis, cui bene omnia cessura pollicetur. 

Ceterum, ait, oro te quam vehementissime ut Ugonem Pacum et Petrum Santioanum, strenuos milites tuo omni officio, opera ac diligentia adiuves. Tendunt enim ad regiam maiestatem tanquam ad salutare refugium, ob maximum peragendum negotium, veluti ab ipsis certior factus cognosces.

Post has, fore postremo loco (quae primae esse deberent), excriptae sunt A. Cossi ad Boillum litterae, quibus eum sic alloquitur.

Retulerunt mihi te iussu nri. Smi. Regis insulas illas, quae novissime in mari Indico repertae sunt, regia classe petiisse, ut illas barbaras gentes, non solum a christiana religione, sed ab omni humanitate destitutas, tua ipsa opera, Christo duce, ad catholicam fidem redigeres, et ad aditionem nri. Caesaris perduceres, nunc suadendo, nunc minitando, dumodo tale inceptum ad optatum perveniat finem. Quod cum audissem etc. Prosequitur ipsum bono animo esse iubens, adductis ex Apostolorum officio ac vita exemplis.

Iterum Arn. Cossus Boillum alloquens aiebat.

Ceterum nepos tuus adolescentulus summae indolis certiorem me de ingressu religionis redditit. Gratulor admodum dum Maria optimam partem elegisse, et quantam a Deo consequutus est gratiam, ut in tam tenella etate, flores suae iuventutis Creatori suo sedulo ac maiori studio reddat, quam nos fere senes faeces nostrae senectutis Deo reddamus; 

!proh pudor! Denique hac antithesim pro more exornatam et amplificatam, sic concludit: nos mortem, ille vitam petit, iuvenis adhuc inter celicolas die ac nocte intenta mente angelicos hymnos Deo cantabit, maxime te duce, te praeceptore, te praeside, per semitas rectas, per breviores calles tutissimus in caelum ibit (a).

(a) Vides hic Boillum alium, nostri nepotem, monasticae vitae deditum. Num Guillelmus ille Hieronymita, qui postea Episcopus fuit Gerundensis ann. 1512? Nam non obest quod nostro praeside illum vitam agere insinuat; cum id de exemplo et consilio intelligi possit.


ÍNDICE DE LAS COSAS MÁS NOTABLES.

Se omite. Está en la página 349 del pdf que he editado.

//

Fin del tomo XXII, 22. No encuentro más tomos online.

XIII. Privilegia nonnulla concessa Judeis Maioricensibus.

XIII. 

Privilegia nonnulla concessa Judeis Maioricensibus. (Vid. pág. 250.)

Ex cod. mss. privilegiorum Judeorum Maioricens. ap. Dom. Ant. Pueyo. Porro codex mss. est medio saec. XIV.

Per hoc publicum instrumentum cunctis audientibus innotescat quod nos Jacobus Dei gracia Rex Aragonum, Maioricarum et Valentiae, Comes Barchinonae et Urgelli, ac Dnus. Montispesulani, per nos et omnes nostros recipimus et constituimus vos Salomonem Benammar, Judeum de Cigilmensa, fratrem Ammar, fidelis Judei nostri, et uxorem tuam Reanam, et filios tuos Jacob et Jucef, Monam et Seladdar, filias tuas et te Juceffum, maritum Mone et Issachum Ben Salomon, et duos infantes tuos Juceffum et Jacob, et uxorem tuam Yamen, et filiam tuam Nini, et te iam dictum Ammar, et uxorem tuam, et filios et filias tuas, omnesque generaliter alios Judeos et Judeas, qui vel quae causa habitandi vel populandi per mare vel per terram venire volueritis in terris nostris Maioric., Barchinon. sive Valenciae, vel alia iurisdictione nostra, cum omnibus bonis vestris mobilibus sive inmobilibus, habitis vel habendis, eundo, stando et redeundo per terram et mare et stagna ubique, in nostra protectione, custodia, comanda et guidatico speciali; ita quod nemo sit ausus vos vel res vestras habitas vel habendas alicubi capere, detinere, invadere, offendere vel gravare, marchare vel pignorare alienis debitis vel offensis, nisi per vos ipsos fueritis debitores vel pro aliis fideiussores forsitan constituti. Mandantes itaque vicariis, baiulis, saionis, alcaidis, et merinis et nostrum locum tenentibus, et nostris subditis universis, tam praesentibus quam futuris, quod haec omnia praedicta et singula firma habeant et observent, et faciant inviolabiliter observari, et non contravenire in aliquo, si de nostri confidunt gratia vel amore; et quod vos et omnia bona vestra manuteneant et protegant ab omni dampno, gravamine et tedio contra cunctos homines sine enganno, et non permitant vos vel res vestras molestari, offendi in aliquo vel gravari, dum tamen parati sitis faciendi iustitiae complementum. Si quis autem tenori huius nostri privilegii temptaverit in aliquo contraire, iram et indignationem nostram, et penam mille aureorum se noverit absque omni remedio incurrisse. Et ut hoc privilegium semper maiori gaudeat firmitate, fecimus illud sigilli nostri munimine roborari. Datum apud Valentiam tertio idus junii anno Dni. millesimo CC.XL. septimo. = Signum + Jacobi, etc. = Testes huius rei sunt: Guillermus de Montecatheno: Examinus de Tosses: Guillermus de ...: Karrocius atque Jacobus de Cervaria. = Sig+num Guillermi Dni. Regis scribae et notarii, qui mandato ipsius haec scribi fecit loco, die et anno praefixis.

Noverint universi quod nos Jacobus Dei gratia Rex Aragonum, etc., per nos et nostros confirmamus vobis toti aliamae Judeorum Maioric. privilegium a nobis vobis concessum super facto populationis vestrae, et omnia quae continentur in ipsi privilegio: reddentes ac restituentes vobis placiam quae est ante reallum nostrum Maioric. ut habeatis eam de cetero vos et vestri, sicut in ipso privilegio plenius continetur. Concedimus etiam vobis quod nullus Christianus super aliquibus causis civilibus vel criminalibus, seu super quibuslibet contractibus inter vos et Christianos factis, possit probare contra vos nisi cum Judeo et Christiano. Et si forte aliqui dixerint super aliquibus pignoribus mobilibus, quae vobis fuerint obligata quod ipsa pignora eis furata fuerunt, vobis iurantibus quod nesciebatis ipsa pignora fuisse furate tempore quo ea in pignore recepistis, non teneamini reddere ipsa pignora alicui, nisi primo vobis solvatur capitale et lucram quod super ipsa pignora habueritis. Item concedimus vobis quod possitis determinare inter vos et pacificare omnes causa, ritxas et contentiones quae inter vos movebuntur qualibet ratione, exceptis furtis, homicidiis, vulneribus ac percussionibus usque ad effusionem sanguinis perpetratis. Concedimus etiam vobis quod omnes illi qui a nobis desus debitis sunt vel fuerint elongati, teneantur firmare et assecurare habundanter ad cognitionem baiuli civitatis Maioric. praesentis et futurorum quod in fine elongationis a nobis eis concessae solvant vobis debita et usuras a quibus fuerint elongati. Et si forte hoc facere noluerint vel nequiverint, non obstantibus dictis elongationibus teneantur et compellantur vobis solvere dicta debita et usuras, sicut in vestris continebitur instrumentis. Confirmantes vobis gratiam quam vobis concessimus super vestris debitis persolvendis, prout in instrumento, quod de ipsa gratia apud Valentiam vobis fieri fecimus, continetur. Concedimus insuper vobis et confirmamus omnes consuetudines a nobis vobis concessas, secundum quod in instrumentis inde confectis plenius continetur: volentes et concedentes quod possitis pignore recipere, tam mobilia quam imobilia, et possessiones emere a quibuscumque personis. Et possitis etiam mercatores, cursores et baratas facere libere et sine impedimento alicuius personae, vobis fidem facientibus quod in dictis officiis vos fideliter habeatis; et possitis retinere sine alicuius impedimento omnes illos Sarracenos, quos Raimundus Castelanus, quondam baiulus Maioric. dimissit vobis, prout ipse eosdem vobis dimittere procuravit. Mandantes baiulo, vicario et juratis Maioric., praesentibus et futuris, quod praedicta omnia vobis et vestris observent et faciant observari, et contra ea non veniant, nec aliquem venire permitant aliqua ratione. Datum Morelle sexto idus madii, anno Dni. millesimo CC. quinquagesimo. = Sig+num Jacobi, etc. = Testes sunt: P. H. Comes Empur.: Raymundus Berangarii de Ager: Guillermus de Boxados: P. M. de Luna: Ex. Petri. = Sig+num Petri Andreae, qui mandato Dni. Regis pro Gonçalbo Petri, notario suo, hec scribi fecit loco, die et anno praefixis.

Noverint universi quod nos Jacobus Dei gratia Rex Aragonum, etc., per nos et nostros laudamus et confirmamus vobis universis Judeis civitatis et insulae Maioric. praesentibus et futuris in perpetuum gratiam illam quam vobis concessimus apud Valentiam super vestris debitis recuperandis, prout in instrumento quod inde a nobis habetis plenius continetur. Confirmamus etiam vobis privilegium illud quod vobis dedimus apud Morellam, et omnia alia privilegia a nobis vobis concessa, cum omnibus quae in eisdem privilegiis continentur: et quod in aliquibus causis civilibus quae inter vos et Christianos, vel aliquem vestrum et eorum de cetero fuerint, cum cartis vel sine cartis, non possit aliquis Christianus aliquid probare contra vos vel aliquem vestrum sine Christiano et Judeo. Item concedimus vobis quod si baiuli, vel vicarii, vel alii officiales seu nuncii nostri, super aliquibus vos vel aliquem vestrum gravare voluerint, et vos gravamen manifeste hostendere poteritis, possitis ad nos de ipso gravamine licite apellare; et ipsi baiuli, vicarii, officiales et nuncii nostri non possint procedere contra vos vel aliquem vestrum super eisdem gravaminibus, quousque vos vel procuratores vestri super eisdem gravaminibus coram nobis comparueritis, et nos mandaverimus qualiter super praedictis fuerit procedendum. Concedimus etiam vobis quod quilibet vestrum possit facere sponsalitium uxori suae cum carta ebraica ad aurum vel argentum, sicut hoc possunt facere Christiani Maioric. uxoribus suis cum cartis Christianicis; et instrumenta vestra judaica ad modum praedictum facta eandem obtineant firmitatem, ac si essent facta per publicos notarios Christianos eiusdem civitatis. Item statuimus quod si aliquis Sarracenus vel Sarracena de Judeo vel Judea se fecerit Christianum vel Christianam aliquo tempore, exceptis festivitatibus Paschatis, Pentecostes et Natalis Domini, teneatur dare duodecim morabatinos baiulo nostro ad opus nostri. Item statuimus sub pena centum morabatinorum quod aliquis Christianus vel Christiana, vel Sarracenus vel Sarracena, non sit ausus de cetero effodere lapides seu terram in cimiterio vestro; et quicumque contra venerit, penam praedictam incurrat. Datum Ilerde octavo idus madii anno Domini millesimo CC. quinquagesimo secundo. = Signum + Jacobi, etc. = Testes sunt: R. de Cardona: Ex. de Focibus: G. de Cervilione: P. de Montecatheno: Bng. de Angularia. = Signum + Petri Andreae qui mandato Dni. Regis haec scribi fecit loco, die et anno praefixis.

Noverint universi quod nos Jacobus Dei gratia Rex Aragonum, etc..., inherentes regali providentiae, et attendentes sequi statuta praedecessorum nostrorum per nos et per omnes successores nostros concedimus et peremniter statuimus quod si aliquis Judeus Maioric. mutuo concesserit alicui nobili vel innobili, cuiuscumque conditionis sit, pecuniam suam, veniendo contra formam statuti a regia magnificentia concessi, vel indulti super facto usurarum, quod ille solus penam luat quam merebitur secundum formam statuti praedicti; aliis omnibus Judeis liberis existentibus a pena delinquentis. Item volumus et statuimus quod unquam de cetero videamus aut videri aut iuspici faciamus scripta, notas, seu secreta Judeorum omnium praedictorum Maioric., nec ipsos compellemus ad dicendum sive confitendum eorum debita. Item promittimus quod numquam prohibebimus, nec prohiberi faciemus, nec sustinebimus, quod aliquis dictorum Judeorum debitor solvet eis debitum quod eis teneatur cum instrumento et sine instrumento, et cum pignore et sine pignoris obligatione; imo volumus quod ipsi Judei libere petere valeant a suis debitoribus sua debita sine obstaculo et impedimento. Item promitimus quod non faciemus aliqua nova statuta vel praecepta aliqua, quibus mediantibus posset in toto vel in parte aliqua suorum debitorum exactio impediri; nec etiam prolongabimus generaliter eorum debitores, imo distringemus, et compelli et distringi faciemus eorum debitores ad sibi sua debita persolvenda, tam mutuanda, quam etiam (non) mutuanda: et defendemus, et defendi seu protegi faciemus praedictos Judeos et res ipsorum. Haec autem omnia supra dicta et singula promitimus omnibus et singulis Judeis Maioric. et illorum qui cum eis mitti consueverunt in questia, et in manu venerabilis patris in Xpo. Fratris Andreae, Episcopi Valentiae nos haec omnia supra dicta et singula firmiter observaturos bona fide et sine engano, et in aliquo non contraventuros, nec violari ab aliquo permissuros. Datum Ilerdae septimo decimo kalendas octobris anno Domini millesimo CC.L. quarto. = Sig+num Jacobi, etc. = Testes sunt: P. de Montecatheno: Guillermus de Cardona: G. de Angularia: Berengarius de Cardona: R. de Montecatheno. = Sig+num Jacobi de Monte Judayco qui mandato Domini Regis pro Domino Fratre Andrea, Episcopo Valentiae, eius Cancellario haec scribi fecit loco die et anno prefixis.

Noverint universi quod nos Jacobus Dei gratia Rex Maioricarum, Comes Rossilionis et Ceritaniae, et Dominus Montispesulani, attendentes quod Judei civitatis Maioricarum, qui consueverunt morari, et suas domos et habitationes habere intus almudaynam et in aliis locis civitatis Maioricarum, transtulerunt se et sua domicilia in certo loco dictae civitatis, scilicet, in quosdam vicos vocatos partita Templi et Calatravae, extendentes se versus domum seu castrum Templi civitatis Maioric., in quibus vicis dicti Judei suum callum et domos hedificaverunt et construxerunt: attendentes etiam quod si dicti Judei compellerentur ad alium locum dictae civitatis se et sua domicilia transferre, esset eis dampnosum, laboriosum et nimium sumptuosum; et Nobis habita deliberatione videatur quod in aliquo loco dictae civitatis non possent dicti Judei ita comode situari, et callum suum habere, sicut in loco in quo dictum callum nunc hedificatum est et constructum; ideo per Nos et nostros laudamus, concedimus, et confirmamus dictis Judeis et aliamae eorundem praesentibus et futuris dictum callum et locum in quo dictum callum hedificatum est, cum domibus, edificiis et aliis pertinentiis omnibus loci dicti calli, et cum sinagoga in dicto callo, auctoritate venerabilis Maioric. Episcopi assignata, et incepta hedificari ibidem construenda. Ita quod dicti Judei numquam compellantur seu compelli possint ad transferendum se et sua domicilia nec habendum callum in alodio loco dictae civitatis, praeter in loco in quo nunc est. Quoniam habitationem dictorum Judeorum, et sinagogam eorum in dicto loco esse volumus et statuimus ex certa scientia nunc et in perpetuum, cum hoc nostro instrumento perpetuo valituro. Volentes etiam quod si expediret et oporteret dictum callum dictorum Judeorum augmentari, volumus et statuimus quod dictum augmentum possint habere et recipere, et domicilia sua construere a locis et in locis dicto callo contiguis, et versus dictam domum Templi. Mandantes tenenti locum nostrum in Maioric., vicariis, baiulis et universis aliis officialibus nostris presentibus et futuris quod praedicta omnia firma habeant et observent, ut superius continentur, et non contraveniant, nec aliquem contravenire permitant aliqua ratione. Et ad maiorem firmitatem omnium praedictorum, praesens instrumentum sigillo nostro pendenti iussimus communiri. Datum Maioricis quinto decimo kalendas aprilis anno Domini millesimo ducentesimo nonagesimo nono. = Sig+num Jacobi, etc. Testes sunt: Bernardus de Cano suspenso: Raymundus de Caneto: Jacobus de Muredine: Berengarius de Ulmis: Dalmacius de Guarrigua: Jacobus de Bernicio, utrisque iuris professor, miles, et Stephanus Sabors, judices dicti Domini Regis. = Sig+num Petri de Calidis, qui mandato dicti Domini Regis haec scribi fecit et clausit loco, die et anno praefixis.

Pateat universis quod nos Sancius Dei gratia Rex Maioric., Comes Rossilionis et Ceritaniae, et Dominus Montispesulani, visa et plene intellecta quadam littera papirea, quam illustris Dominus Jacobus Rex Maioric. recolendae memoriae genitor noster reverendissimus missit Gregorio Sallembe, tunc procuratori suo, super facto Judeorum Maioric., qui valde erant timidi et stupefacti propter deiectionem Judeorum factam de regno Franciae, et ex hoc idem Dominus Rex pater noster dederit ipsis Judeis securitatem quod Judei ipsi numquam sic eiicerentur de terris suis, immo tuerentur et defenderentur, et essent tuti et salvi cum omnibus bonis et rebus suis, dans eis inde securitatem et fidem; unde nos vestigia dicti Domini patris nostri sequi volentes, per Nos et nostros eandem securitatem, tuitionem et fidem, per mare et terras damus et concedimus aliamae Judeorum Maioric, et singulis, etc. Acta sunt haec in civitate Maioric. decimo kalendas julii anno Domini millesimo CCC. undecimo. = Testes huius rei sunt: Inclitus Dominus Infans Ferrandus, germanus dicti Domini Regis Sancii: nobilis Petrus de Fonolleto: Guillermus de Guardia: Bereng. de S. Johanne: et Petrus de Pulcro castro, milites. = Ego Laurencius Plasensa scriptor praefati Domini nostri Regis, ipsius mandato hanc cartam scribi feci, et clausi, et subsignavi meo publico et solito sig+no.

XII. Franquezas de Mallorca. Franquees, privilegis, Mayorches, usatges de Barcelona

XII. 

Franquezas de Mallorca. (Vid. pág. 233.)

Ex cod. ap. Ant. Ignac. Pueyo.

In fronte. (llaves)

En nom de nre. Seyor Jhu Xpist e de la Verge Sancta Maria mare sua. Aquest es lo libre de les franchees, e dels privilegis de Mayorches, e dels usatges de Barcelona. Lo qual en P. Torreela cavaler feu fer, com fo Veger a honor del Seyor Rey, e a ordenament de la Cort, en layn de nre. Seyor Jhu Xpist de M.CC.XC.I. (1291) 

Aquest es lo libre de les franchees quel Seyor en Jacme Rey darago dona a Mayorcha.

Sapien tuit que Nos en Jacme per la gracia de Deu Rey darago, de Mayorches, e de Valencia, e Comte de Barcelona, e durgel, Seyor de Monpestler, avens e tenens en nra. presencia la carta dels privilegis e de les franchees les quals a vos, amats nres. e feels universes e sengles pobladors e habitadors de la ciutat del regne de Mayorcha saeureve, so es, layn de nre. Seyor M.CC.XXX. Kal. de mars a Mayorcha donam e otorgam, e la tenor de la cual diligentment entesa; cor nos axi com a molt feels e devots nres. lo Kar fill nre. Infant don Jacme reebes volenterosament, e juras aver apres los dies nres. per Seyor natural, e alcunes coses a instancia dels vres. precs esmenam, e alcuns capitols de gracia especial enadim; les quals totes en la dita carta a utilitat e a salvament vre. son. Empero la carta davant dita axi esmenada a vos e als vres. per Nos e per los nres. loam e atorgam, e per tots temps confermam. La tenor de la cual paraula a paraula, e aquels capitols qui ara qui enadim, a perpetual memoria de la cosa asi fem notar. La tenor de la carta damunt dita aytal es.

En nom de Jhu Xpist. Manifesta cosa sia a tots axi presents com esdevenidors, que Nos En Jacme per la gracia de Deu Rey Darago, e de Mayorcha, e de Valencia (a),

(a) El copiante añadió de Valencia, porque ya era Rey de allí cuando se hizo el traslado; mas no lo era cuando se hizo esta escritura en 1230.

e Comte de Barcelona e Durgel, Seyor de Monpestles, ab aquesta present publica escriptura per tots (temps) valedora, per Nos e per tots los hereus e successors nres. donam, e atorgam, e loam a vos, amats eficels (e feels o fidels) nres. universes e sengles pobladors del regne e de la ciutat de Mayorches, e als habitadors de la ciutat e de tota la yla que aqui poblets e habitets. E damvos cases e casals, orts e ortals el terme de la ciutat prats e pastures, aygues dolces, mar e riba de mar, cases, pastures, plasis, e muntanxes (muntanyes), erbes, leyes a cases e a naus e a altres leyms (leyns : lenys) a fer, e a tots vres. usos; e puscats pescar en mar liurament, los estayns tan solament retinguts a Nos.

De les possessions.

Les possessions, totes les quals en la ciutat, o el regne aurets o possehirets, ayats franches e liures, axi com queles aviets per cartes de nra. donacio. E puscats daqueles ab infant o sens infant totes vres. volentats fer a quius volrets, exceptats cavalers e sants.

De franchea per les terres.

Donam encara a vos que en la ciutat e el regne de Mayorches, e per tota la altra terra de la Seyoria nra. e del regne Darago, axi en aquestes terres que vuy avem e daqui avant porem guaayar (guanyar), per terra e per mar siats franchs e liures, ab totes coses e mercaderies vres., de tota leuda de peatge, de portatge, de mesuratge, de pes, e de ribatge, e de tota questa de tolta de forsa e de demanda, e de prestet, dost, de cavalcada, e de reenso daquestes coses depus que la terra sera guaayada (guanyada).

De carnatge.

No donets carnatge de vre. bestiar negun temps, passatge, erbatge, ne quarante.

De naufrag.

Naufrag negun no sera negun temps en les parts de la yla damunt dita.

De ban de contel (coltell).

Si alcun traura contel o espaa vert (vers, versus) altre, menassan, o eraxen, don a la nra. cort LX. sot., o la ma perda.

Dom qui sia pres en ladronisci.

Si alcu sera pres en ladronisci alcunes coses emblan, aquel de qui sera la cosa, tenga aquel tant de temps entro que les sues coses aya cobrades: e puys reta aquel a la cort, a justeya fer.

Davulteri.

Negun davulteri no sia punit en coses, ne en persona, si doncs la fembra ol marit no preposava clam de la forsa asi feta.

De pacificar los mals.

Tots maleficis qui seran entrels habitadors de la ciutat, pusquen los prohomens pascificar e defenir, ans que sia clam o fermament fet a la Cort.

De quint de Cort.

De injuries e de maleficis, dels quals a la Cort sera fet clam fermarets dret en poder de la Cort nra., el colpable dara lo quint per calonia, si será vensut; mas primerament deu satisfer al … Si clam fet sera de possessio, e de cosa no moble, no darets calonia, en ... Per quint de Cort lit ne archa no sera peyorada, ne vestedures, ne armes de la sua persona.

Dels plets.

Los habitadors de la ciutat e de tota la yla pledexaran de ters en ters dia, e lestryn de dia en dia, si sera demanat; mas si de manara, us de dret de vey.

De plets de injuries.

En plets de injuries, en dons, e en nafres fetes, sia enantat segons los usatges de Barcelona.

Si deutor o fermansa alcun sia fet el terme sia passat etrobat sera en la ciutat o el regne de Mayorcha, no puscha privilegi de fora (f. for) allegar; mas aqui sia tengut de respondre.

De batala.

Per alcun crim o forfet o demanda no farets ab vos, ne ab batle, ne ab Cort de la ciutat ne entre vos meteys batala, per ferre calt, per homene, per aygua, ne per neguna altra cosa.

Dentrar en cases.

Cort, batle, sayg, ne lur loc tenent, no entrara en les vostres cases per negun crim, ne per rao de suspita, per si sols; mas entraran ab II. o ab IIII. prohomens de la ciutat. Aso metex será observat en naus, e en leyns, en forns, e en molins.

De sagrament de calomnia.

Sagrament de calompnia farets en plets vres.; mas res daguen no darets per lo sagrament a fer.

De dar a cort per justicia fer.

No darets a Cort, a batle, ne a sayg neguna cosa per vostra justeya afer, ne aver. Mas sil sayg ira fora la ciutat, don a el lo clamant VI. diners per legua.

De revenedors.

Revenedor de vi, de farina, e de coses de menyar, si trobat sera ab falsa mesura, perda de tot en tot la cosa venal, e aya daquen la Cort la tersa part, el mur de la ciutat les II. parts.

De les flequeres.

Flequera, si vendra menys de pes, o sia posada al costel, o don V. sol., dels quals aya les dos parts la Cort, el mur la tersa part.

De vi a cridar o altres coses.

Negu no sia tengut de fer cridar vi, oli, o coses venals; ne sia tengut daver pes de Seyor. Empero de pus seran posades les coses venals, negun no pusca vendre mes del preu posat; mas vena la cosa venal, e no fassa en aquela neguna mescla.

De falsetat de pes o de mesures.

Veger, batle, o sayg, no pusca conexer de falsetat de pes o de mesures sino en lo poblic, o davant prohomens de la ciutat.

De calonia.

No sera dada calonia si plet no sera fermat de cada una part.

De plets atermenar en locs publics.

Totes questions que seran entrels habitadors de la ciutat, sien menades en loc public, on lo Veger sera ab los prohomens de la ciutat; e no vendrets a casa de cort o de batle, per plet a determenar.

De peyora a X dies.

Deutor o fermansa pusca dar peyora a son creedor a X dies ab manlevador covinent; e tendra la peyora per X dies; apres dels quals vendra la peyora; mas aq. la fara correr per III dies. E si mes de son dret naura, queu restituesca a son deutor; e si meyns, quel deutor o la fermansa restituesca a son creedor.

De fermanses.

Neguna fermansa no sia tenguda de respondre, de mentre que la principal persona present sera e covinent a satisfer.

De dir cugus o renegat.

Si alcu dira a altre cugus o renegat, e mantinent aqui alcun dau pendra, no sia tengut de respondre a alcun Seyor, o son loctinent.

Dabsolucio meyns de fermansa.

Si alcun per alcu crim de cort o de batle pres sera, no sia absolt si no dona fermansa de dret.

De cavaler qui no vol fer dret.

Si cavaler no volra fer compliment de justicia, ne de la cort, no pora esser destret; lega a son aversari peyores pendre per sa propia auctoritat, esters lo caval quel cavaler cavalcara. E si per aventura altres peyores no aura, lega al aversari del cavaler lo caval pendre, si doncs no cavalcavo sobrel o ab sa propria ma lo tenga.

Dels juys.

Los juys tots dels plets e dels crims jutyara la cort ab los prohomens de la ciutat.

Daquels qui pendram (pendran) justeya.

Si alcu dalcun crim sera condempnat on pena corporal sostenga, no perda los bens seus, ne partida dels bens seus; mas pusca daquels fer testament e jaquir a hereus e a quis volra.

De les crides.

Cadau pusca si fer cridar, e puscats les coses vestres aquius placia fer cridar.

De les escrivanies.

Lega a qualsqueus (sic) placia les empero covinent, mas no a negu ordenat, offici de scrivania usar, fet sagrament en poder de la cort e dels prohomens que sia en son offici per cada una part leyal egualment e feel.

De les sentencies.

De tot clam, sia que nec, o que dupte lo colpable, o que atorc, la primera sentencia de la cort sia donada ab consel dels prohomens, la qual es aytal: per tot aquest dia vos posats ab vestre aversari, o fermats de dret, o al vespre muntats alalmudayna. E si en lalmudayna no muntara, sia aut per fermat de dret, e exir na daquen dret.

De forsa e de destret.

Nos o alcun successor o hereu nostre, cort, bale, o alcun tenentloc nostre, no foran (faran) forsa neguna ne destret en persones ne en coses vestres dementre que aparelats secrets dar fermansa de dret, sino sia enorme crim.

Descambiar.

Prometem encara a vos que no darem ne escambiarem vos a alcuna persona, a cavalers, ne a sants, en tot ne en partida; mas tots temps amarem e defendrem vos en tots locs axi com a feels prohomens nostres e layals. = Dada fo la carta a Mayorcha kal. de mars en layn de nostre Seyor de M.CC.XXX. 

Aquest son los capitols que ara enadim de gracia de nou.

De possessions.

Honors e possessions a vos, segons que es contengut el capbreu, per nos e per los nostres loam e autorgam, e per tots temps comfermam.

De letres.

Letres o cartes a alcu o alcuns de nos otorgades contra privilegis e franchees vostres, no ayen neguna fermetat.

De sagrament.

Volem e per tots temps establim que cadau successor nostre, cort, batle o qualqueus placia loc nostre tinent en la ciutat o en la ila de Mayorches, juren aquestes totes coses e sengles, axi com damunt son escrites, atendre feelment e observar. Nos empero, a mayor fermetat de totes les damunt dites coses e sengles, juram e fem jurar lo Kar fill nostre infant en P. hereu de Catalunya sobre sants IIII evangelis de Deu, de nos e del corporalment tocats, que les damunt dites coses, totes e sengles, atenam e complescam de tot en tot, e fassa en totes coses e per totes a tuit sens corrompiment observar. E nos damunt dit infant en P. hereu de Cataluya jura per Deu e per los sants IIII evangelis de Deu de nos tocats, les damunt dites coses e sengles atendre fermament e complir. Dada a Alcanis VI idus de febrer en layn de M.CC.LVI. (1256) = Seyal + den Jacme per la gracia de Deu Rey Darago, de Mayorcha e de Valencia, Comte de Barcelona e Durgel e Seyor de Monpestler. = Seyal + del Infant en P. del noble Rey Darago davant dit fil e hereu de Cataluya. = Testimonis son: Nexamen de Fosses: Bn. G. Deutensa (Dentensa, Entenza): Nexamen Dorrea: Michel de Lefun: en Jasbert de Castelnou: A. de Lers: Artal de Luna: G. de Castelnou. = Seyal + den P. de Capelades, qui per manament del Seyor Rey e del Infant en P. sobredit per lo Seyor frare Andreu, bisbe de Valencia, del damunt dit Seyor Rey Canseler, aso es scrit el loc, el dia en layn damunt dits.

De confermament de franchees.

Manifesta cosa sia a tuit presents e esdevenidors que nos en Jacme per la gracia de Deu Rey Darago, etc. Atenens esser deguda cosa, e digna e justa que tots los habitadors de la ciutat de Mayorches e de la yla dela, e encara de les altres iles, so es a saber, de Menorcha e de Evissa, deyen tots temps e en tot loc usar de la nostra franchea, emperso scientment et conseladament e dagradable volentat, ab aquesta present escriptura ab nostre sagel sagelada per tots temps valedora, per nos e per tots los nostres successors a vos, amas (amats) nostres e feels, tots e sengles habitadors de la ciutat e de la ila de Mayorcha, e de qualqueus placia de les altres iles damunt dites, presents e esdevenidors, totes les franchees e inmunitats qualsevols a vos saeurere donam e atorgam, encara ara de nou ab alegre coratge e de franchea nostra libertat, aquels a vos tots e sengles loam, atorgam e de tot en tot per tots temps confermam, axi com mils e pus plenerament en vostres privilegis e franchees de nos a vos liberalment dades e atorgades es contengut. Atenens encara e ensobre atorgans de nostra reyal seyoria per nos e per tots successors nostres, que totes heretats e possessions qualquequals alcun de vos ha, o daqui avant aura, en tot lo regne nostre Darago e de Cataluya, e en qualqueus placia altre loc de la nostra Seyoria, sien per tots temps franches e liures e quities de tota host e cavalcada, e de reenso, e encara de tota questa e paria, e de peyta, de tolta, e de forsa e da empriu, de servii, e de secors, e de tota exaccio reyal e veynal, e de demanda que dir o nomenar se pusca en qualque manera. Empero lo posseydor de la heretat e de la possessio fassa corporal estatge en la ciutat o en la ila de Mayorcha, o en qualqueus placia de les altres yles damunt dites. Manans e fermament stablens a Seyors, a maydomens, a rebosters, a merins, a justicies, a jurats, a jutges e alcaldes, a sabalmedins, a vegers, a batles, a consols, e a saygs, e a tots altres sotsmeses nostres, e officials nostres establits e a establir, presens e esdevenidors, que aquesta carta de nostra confermacio e de franchea de nos liberalment feta e atorgada, bona e ferma ayen e observen, e a tuit, e en tot loc sens corrompiment fassen per tots temps observar, e que contra noy venguen, ne negu noy lexen venir contra, sis fien de la nostra gracia e amor. Dada a Leyda X dies a la exida de mars en layn de M.CC.XXXII. = Seyal + den Jacme per la gracia de Deu Rey Darago, etc. = Testimonis daquesta cosa son: Examen Dorrea: Pelegri de Castelazol: Sans Dorta: Assaelit de Gudal: en Bg., Bisbe de Leyda: en G. de Monchada: Ato de Tosses, mayordons Darago: Lop Ferrenc de Lurenic. = Seyal + den P. de Sentmelio escriva, qui aso de manament del Seyor Rey escrisc per en P. Sans notari seu, el loc, el dia e en layn damunt dits.

De VI. Jurats.

Sapien tuit que nos en Jacme per la gracia de Deu Rey Darago, etc. per nos e per los nostres atorgam a vos tots e sengles prohomens e a la universitat de Mayorcha, presents esdevenidors per tots temps, que lega a vos aver per tots temps VI jurats, habitadors empero de la ciutad de Mayorcha e del regna: e lega a aquels jurats governar e aministrar e reger tota la ila a feeltat e a profit nostre, e cominal profit de la universitat. Los quals Jurats pusquen eleger, aver, apelar conselers cada ayn aytans e aquals ques volran, e de totes coses que en aquel ayn aquels Jurats faran a utilitat nostra, e a regiment de la ciutat e de la ila, e dels habitadors dela, de lur offici ab consel de lurs conselers, qui ensems ab los dits conselers apelats seran, serem nos pagats, e nols encolparem de re, ne lurs conselers, ne neguns los quals de consel ayen demanats sobre alcun fet; lo qual ayen fet e ordenat de paraula o de fet, dementre que aquels Jurats e lurs conselers en aqueles coses que ordenaran o aministrar lur covendra, fassen justament. Establens que cada ayn, en la festa de la Nativitat de nostre Seyor aquels Jurats que per temps i seran estats ab lo batle nre. ensems present e consintent, e ab consel de lurs conselers, elegen VI. Jurats habitadors de la ciutat e de la ila, los quals pus profitables e melors veuran e conexeran, segons sciencia e coneguda lur, dit ofissi a usar. E per ira, e per oy, per amor, per parentesc, per preu, per promessa, alcun profitable e aso segons lur coneguda no yaquesquen de leger; e quels axi dels elets, a Nos, si presens el regne seran, o al batle nre, si absens serem, ans que aministren, presentan. Los quals, com en poder nre, o en poder del batle apelats, o presens prohomens de la ciutat, juraran publicament segons que daval se conte. E negun dels Jurats no prena negun salari; mas de grat, e sens alcun preu, per aquel ayn que elet sera, a gobernament e aministraci de la ciutat sia tengut dentendre. E negun per neguna rao nos pusca escusar, ne occasio posar perque lo carrec el trebal del dit offici reeba. E aquel qui la I. ayn aura tengut lo dit offici, el segent ayn no tenga; e de I. alberc I. tan solament, e no mes, sien elets. E aquels Jurats sien tenguts dasudar (daiudar, d' ajudar) e de conselar al loctinent nre, e al batle, e al veger sobre totes coses en les quals seran requests dels a aconselar. Los quals Jurats en comensament de lur aministracio aquest sagrament faran: "Yo aytal promet que per mon poder e per ma sciencia, salva en totes coses la feeltat, el dret, e la Seyoria del Seyor Rey, procurare utilitat, e cominal profit de la ciutat e de regne de Mayorcha, e dels habitadors dela, e esquivare coses no utils e dampnoses, e no reebre preu ne salari. E yo, els altres compayons meus Jurats feels e utils conselers apelarem, e en nres. consels aurem; e en la fi del ayn per mon poder e per ma sciencia, tota ira, tot oy, tota temor, tot parentesc, tot temor (amor), tot servii, e tota esperansa de servii, e tot de fora gitat, ab los Jurats compayons, present lo batle e consintent, VI. prohomens de la ciutat e del regne habitadors per Jurats elegerem, los quals pus dignes conexerem a usar lo dit offici; e no pendrem jurisdiccio ordinaria ne arbitraria, e guardarem los drets del Seyor Rey. E aquestes totes coses sens frau e sens engan jur per Deu e per los sants evangelis ab les mans mies corporalment tocats.” Volem encara que cada ayn sia cavaler I. jurat daquels VI. Jurats. Les damunt dites empero totes coses otorgam a vos e als vostres per tots temps, de mentre que aquels Jurats be e feelment en aquel offici seran. Dada la carta a Valencia VII. dies a la entrada de Juliol en layn de M.CC.XL. = Seyal + den Jacme per la gracia de Deu Rey Darago, etc. = Testimonis son: G. de Monchada: En Carros: G. Danglerola: G. dagilo: R. Saguardia. = Seyal + de P. Andreu, qui per manament del Seyor Rey per en G. escriba notari seu, aso escriure feu el loc, el dia, e en layn damunt dit.

Dels Cavalers que pusguen comprar.

Sapien tuit que nos En Jacme, etc., per nos e per los nres. atorgam e donam licencia e liberal poder a vos tots e sengles Cavalers en la ciutat de Mayorcha, vuy poblats e pobladors, que puscats comprar o per altre qualqueus placia titol acaptar en la ila de Mayorcha possescions o altres rendes per preu de D. morabatins, de cavalers, de clerges, de ciutadans, o de qualqueus placia altres persones; Axi que nos ne negun nous pusca per rahon dalcuna covinensa, o de constitucio, o destabliment. E la compra, la qual per lo preu damunt dit fara cada u de vos, e la venda daquen a vos feta o faedora (leo faeodora), loam e otorgam, e per nos e per los nostres a vos e als vostres per tots temps confermam per alou propri, franc e liure; salu (salvo) lo dret e seyoria e feeltat nra. Dada la carta en la ost de Xativa, X. dies a lentrada de mayg en layn de M.CC.XL.IIII. Seyal + den Jacme, etc. = Testimonis son: March Ferris: Don Ladron: P. Lobera: Examen Peris: P. Dalcala. = Seyal + den G. escriva, qui per manament del Seyor Rey, per mestre Bn. notari seu, aso escriure feu, el loc, el dia, en layn damunt dits.

Carta de franchea de leuda e de peatge per la terra del Seyor Rey.

Sapien tuit que nos en Jacme, etc., per nos e per los nres. atorgam e loam a vos feels nres. universes e pobladors de la ciutat e de la ila de Mayorcha totes franchees, los quals a vos en carta avem donades, segons que en la carta, la qual daquen vos feem, es contengut. E cor en la carta de les franchees damunt dites es contengut que siats franchs e liures de tota leuda e de peatge per tota la terra nostra, de la qual leuda e peatge per nos e per los nres. presens e esdevenidors, en Valencia, e en Cobliure, e en Denia, e en Barcelona, e en los altres locs de la nra. jurisdiccio que nos avem e tenim e posseim, vos els vostres absolvem. Manans axi a tots vegers e batles, e altres loc nre. tinens, que de negu de vos no prenen leuda ne peatge; ans siats daquen ab mercaderies vres. e ab coses totes aqueles, e cavalers qui aqueles per vos portaran, liures e francs seran. Dada la carta en la Ost de Xativa. X. dies en la entrada de mayg, en layn de M.CC.XL.IIII. = Seyal + den Jacme, etc. = Testimonis son: Examen Peris: Don Ladro: P. de Lobera: Martin Ferris: Examen de Tobia. = Seyal + den G. escriva, qui per manament del Seyor Rey, per maestre Bn. des Soler notari seu aso escriure feu, el loc, el dia, en layn damunt dits.

De la quartera.

Sapien tuit que nos en Jacme, etc. Avens de proposit, que per consel de prohomens de Mayorches posassen quartera o quarteres en la dita ciutat de Mayorches en loc covinent e bo de la ciutat damunt dita: veens e conexens mes util, covinent e bo esser, aitambe a nos com a tots los pobladors de la ciutat e del regne de Mayorches, la dita quartera o quarteres deure edificar en lo loc on era acostuma de tenir, e sit en mercat en la ciutat de Mayorches; en lo qual loc lo Seyor en P. Infant de Portogal lavors Seyor del regne de Mayorches avia edificada e bostida quartera o quarteres, e en Blasco batle nre. avia posada ya la quartera o les quarteres, per so cor conexia e veya la quartera o les quarteres aqueles esser a cominal profit de la ciutat e dels prohomens daquela, e defore, e de tots los altres aqui vinens; avens de proposit e de volentat aqueles coses fer qui tornen a honor e a cominal profit de la dita ciutat e dels habitadors daquela: Per la qual cosa per nos e per tots los nres. de bon coratge e de bona volentat e de certa sciencia dam autorgam e loam liurament e absolta a vos prohomens ciutadans e habitadors de la dita ciutat, presens e esdevenidors, e especialment a vos prohomens qui en tors (torn) daquel loc sots poblats e avets cases e possessions e per tots temps en aquel loc en que es acustumat desser mercat de la ciutat de Mayorcha; en axi que prop los obradors den Bn. de Cardona, vers la part oriental, sia per tots temps la quartera o les quarteres a totes coses a mesurar, e un calesto o pes a pesar totes coses qui aqui eren acustumades de pesar; prometens a vos en bona fe sens engan, que del damunt dit loc no mudarem la quartera o les quarteres, el calesto damunt dit, o alcuns successors nres, no mudaran, o mudar a alcun no farem, o alcun sotsmes o tenent loc nre. no mudara; mas totes les damunt dites coses en lo dit loc per tots temps estaran. Regonexem empero aver reebut de vosaltres prohomens, qui entorn daquel loc avets cases o possesions, per so que les damunt dites coses perdurablament aqui sien, e nos muden en altre loc, ne en altra part, M.CC. sol. de malguireses; dels quals daquels ben pagat som e contenguts, on renunciam a tota excepcio de no nombrat aver e a tot engan. Manans als vegers e als batles e als altres sotsmeses nres., presens e esdevenidors, que les damunt dites coses observen, e fassen a tuit observar, e noy vengen contra, o alcu contravenir i jaquesquen. Dada a Terol IIII. nonas Dabril en layn de M.CC.XL.VII. = Seyal + den Jacme, etc. = Daso son testimonis: F. Lop: En P. Diez: R. Diez: R. Eneges: G. Datrosillo. = Seyal † den G. del Seyor Rey escriva e notari, qui per manament del aquestes coses feu escriure, e acloy, el loc, el dia, en layn damunt dits.

Quels avocats que juren feeltat.

Sapien tuit que nos en Jacme, etc., volens proveer a utilitat de la ciutat e del regne de Mayorches, establim per nos e per los nostres em per tots temps, quels avocats juren sots aquesta forma: "Yo aital jur que feelment e legalment en offissi davocacio maure, e negun plet, lo qual segons ma bona conciencia no just me parega, no reebre sots avocacio mia, ne sots ajuda mia, ne neguna cosa maliciosament no fare ne dire en negun plet reebut sots ma avocacio. E si en comensament, o el mig, o en la fi del plet a mi parra lo plet no just, aytantost o dire a aquel lo qual defendre, e contra ma bona conciencia en re no allegare. E neguna covinensa no fare, ab aquel lo qual ajudare, que neguna certa part de la cosa, de la qual sera plet, de ya esser mia; ne instruire ne enformare les parts sino de veritat a dir.”

De clerge, que no sia avocat en cort seglar.

Establim encara que negun clerge no avoc en cort seglar; e tots plets do quanta quantitat o condicio seran, sien fenits de tot en tot enfre III. meses de pus que comensats seran, si doncs nol covenia a alongar per raon de testimonis, o de cartes, o dabsencia de jutge.

De plets dapelacions.

Volem encara que plets de totes apelacions en II. meses sien fenits, si doncs testimonis, o cartes altres, o proves noy devia hom donar, qui fossen en altres locs; e lavors sia donat alongament oltra II. meses, segons quel loc sera layn.

De clerge que no sia notari poblic.

Encara establim que negun clerge qui port corona, ne que sia en sentes ordens, no sia notari public, ne fassa cartes pobliques, ne testamens, ne cartes nubcials, ne de negu fet; ans aqueles de tot juy e de creensa, de tot en tot, sien gitades. E si depus que aura pres offissi descrivania, sera fet clerge, o corona portara, sia gitat doffissi descrivania. E negun no sia rectut en scriuz poblic, si doncs en aquela vila o els burcs no avia propri heretament; ne sia poblic notari, si no ha mes de XXV. ayns, e lavors al Veger sia presentat. E per dos letrats en aquela matexa sciencia sia examinat; e si soficient sera atrobat a cartes a fer, sia reebut; e jur que sia feel e leyal en son offici. = Dada a Valencia lo derrer dia de Vuytubri en layn de M.CC.XL.VII. = Seyal + den Jacme, etc. =Testimonis daquesta cosa son: Examen Peris: B. de Monpestler: G. de Monchada: G. Despuig: G. Marti Doblites: = Seyal + den P. Andreu escriva, qui per manament del Seyor Rey, pen en G. escriva notari seu aso escrisc, el loc, el dia, e en layn damunt dits.

Del dret de Portopi.

Sapien tuit que nos en Jacme, etc.: per nos e per los nres. atorgam e donam a vos jurats, e als prohomens, e a la universitat de Mayorches empertots temps tot aquel dret que nos avem establit en Portopi per raon de guarda, e de la cadena, e per reparar, e per refer, e per escurar lo dit Port. En axi que qualque cosa per la raon damunt dita en lo dit Port se reeb, os deu reebre e acustumat es, ayats e tingats e reebats entegrament e poderosa; e puscats aqui a culir aquel dret posar quius volrets, e quals vos volrets. E cor sobre les damunt dites coses aviem feta donacio an Bg-assopart, revocam la dita donacio e atorgament a el daguen feta. Dada a Valencia VI. dies a lentrada de Juliol en layn de M.CC.XL. IX. = Seyal + den Jacme, etc. = Testimonis son: G. de Monchada: G. Danglerola: Carros: R. Saguardia: Bg. de Tornamira. = Seyal + den P. Andreu, qui per manament del Seyor Rey, per en G. escriva notari seu, aso escriure feu, e acloy el loc, el dia, e en layn damunt dits.

Dels habitadors de Mayorcha que no sien tenguts de trametre procurador foral regne.

Sapient (Sapien) tuit que nos en Jacme, etc. per nos e per los nostres establim atorgam a vos tots pobladors e habitadors de la ciutat e de tota la ila del regne de Mayorcha, axi dels nostres, com de nics homens, de bisbes, de prelats, e de qualsqueus placia ordens, e daltra qualqueus placia seyoria, e als vostres e als lurs successors en per tots temps, que per alcuns plets criminals o civils no siats trets ne siats tenguts de trametre procurador o alcu fora la ila de Mayorcha, ne en altra manera respondre; mas responats e fassats compliment de dret enfre aquexa metexa ila per vos o per procurador, o per missatges vostres al seyors als quals serets tenguts de respondre.

Que negun official de Seyor no pusca comprar possessio.

Atorgam encara a vos e als vostres per tots temps que tinent loc nostre, o batle, o veger, o alcun sustituit dels, aytant com sera en aquest offici, ne compre neguna possessio ne cosa inmoble per si ne per persona entrepossada; ne en frau daquestes coses neguna cosa no fassa, ne neguna accio de dret, ne de fet asi no fassa. E si fet sera, per dret o per otorgament nostre o dels nostres no contrastan, no vala.

Que negun no sia tengut als Seyors de Cataluya.

Ne siats tenguts a Seyors, si en Cataluya o en altre loc avets auts, reembre vostre a els alcuna cosa dar dementre que les honors o les possessions, les quals per aquels seyors tenges ya questats a els, no contratan contra aso alcuna custuma general o especial.

Que mercat sia fet a dissabte.

Atorgam encara e establim que mercat sia, e sia fet per tots temps en la ciutat de Mayorcha cada dissabte.

De les usures dels jueus. 

Atorgam encara a vos e als vostres per tots temps, que no siats tengut pagar a jueus per usures sino IIII diners per liura de diners el mes, e axi com pus plenerament es contengut en la carta o en les cartes de nos fetes sobre usures o contrats usurers fets e a fer entre crestians e jueus. Dada a Valencia a VI dies a lentrada de juliol en layn de nostre Seyor de M.CC.XL.IX. = Seyal + den Jacme, etc. = Testimonis son: P. de Teles: G. de Crexel: Examen de Fosses: G. de Monchada: en Carros. = Seyal + den P. Andreu, qui per manament del Seyor Rey per en G. escriva notari seu, aso escrisc el loc, el dia e en layn damunt dits.

Quels batles dels capdals juren les franchees.

Sapien tuit que nos en Jacme, etc., per nos e per los nostres atorgam a vos jurats e prohomens e a la universitat de Mayorcha, e establen declaram emper tots temps, que tots batles de barons e de nobles, que ayen honors en la ciutat de Mayorcha en la sua jurisdiccio, tota hora que i sien posats constituits, juren publicament sobre sants evangelis de Deu que serven en totes coses les franchees de Mayorcha que nos avem dades e atorgades, axi com los batles nostres les juren dobservar. Prometens que les justicies de la cort nostra de Mayorcha, criminals o civils no vendrem ne empeyorarem per neguna rao.

Dels exovars de les fembres.

Exovars e espoolicis de fembres que assignats sien, son e seran de lurs marits en honors, les quals los marits o les dites fembres tenen en feu, o ha sens o qualqueus placia altres que ayen honors el regne de Mayorcha, sien salus e segurs sens negun fermament dels seyors del feu o del censal, axi com si los seyors espressament los avien fermats e autorgats.

Dons qui segira altre ab acordada pensa per rao dociure.

E si alcun ab acordada pensa segira altre per raon de home a ociure per aquela metexa pena sia punit, per la qual lomeyer sera punit o ponir se deya.

De usures de crestians, de jueus e de sarrains.

Crestians, jueus e sarrains no prenen per usures sino IIII diners el mes per XX sol., jassia que ayen cartes, peyores o covinens en altra manera fetes. E depus que la usura sia egual al cabal, daqui avant la en nula manera no cresca per alongament ne per prescripcio de negun temps. Ans depus que la usura axi pagada sia egual al cabal per lo nostre veger sien destrets de retre les cartes e les peyores, e dabsolre les fermanses. En tots altres cases e capitols sia observat lestabliment que nos avem fet sobre les usures dels jueus.

De possessio que hom aya tenguda en pau X ayns.

E si alcu ha tengut o daqui avant tendra cases o qualqueus placia altra possessio a bona fe e ab just titol continuament per X ayns, seus (sens) demanda daltre, sens mala nou, sia daqui avant aquela sua; e aso entre mayors qui ayen legitima edat. Orfe empero o pobil, qui legitima edat no aya, o mayor de XIIII ayns, qui fora del regne de Mayorcha sera la prescripcio de X ayns, no li fassa preiudissi; e aytambe si en fre aquel temps que seran absens aura prescrit, les coses daquels qui seran presens, sien guardades de dan, axi com los absens contra los presens son conservats de dan.

Que tots los habitadors sien tenguts de respondre sots la cort de ciutat.

Volem encara e establim que cadau habitador del regne de Mayorcha sia tengut de respondre sots la cort de la ciutat de Mayorcha de fet de crim e de forfet, lo qual el regne de Mayorcha aya fet, o si en la ciutat de Mayorcha aura promes de pagar; axi que cada u daquels sots poder de la cort e dels batles de la ciutat de Mayorcha, sots los quals seran poblats, pledeyen e responen. Les dites totes coses e sengles emper tots temps per nos e per los nostres establim, e de tot en tot sien observades. Manam encara a vegers e a batles, e als loc nostre tinens, e a tots sotsmeses nostres, presens e esdevenidors que totes les dites coses e sengles fermes ayen e observen, e noy vengen en contra, ne negun noy lexen venir. Dada a Leyda XII dies a la exida dagost en layn de M.CC.LI. = Seyal + den Jacme, etc. = Testimonis son: G. de Monchada: P. Cornel: Examen de Fosses: P. de Monchada: Sans Dantilo: R. de Monchada: P. Marti de Luna. = Seyal + den G. Sarocha, qui per manament del Seyor Rey per en G.. escriva notari seu, aso escrisc el loc, el dia e en layn damunt dits.

Com lo Rey trames linfant en Jacme a Mayorcha.

En Jacme per la gracia de Deu Rey Darago, etc.: als amats e feels seus prohomens, e a tota la universitat de la ciutat e de tot lo regne de Mayorcha: saluts e gracia. Sapiats que nos trametem a Mayorcha lo kar fil nostre Infant Don Jacme, hereu del regne de Mayorcha e de Monpestler. Per que a vos fermament deym e manam, que vistes aquestes presens letres a el jurets e homanatge fassats, que apres obte (óbito) (f. a praecepte) nostre ayats e tingats el tots temps, e no negun altre en Rey vostre e en Seyor natural. Dada a Valencia II dies a lentrada dagost en layn de M.CC.LVI.

En data de Valencia 2 de agosto de 1256 confirma el privilegio de franquicia de leuda y peaje dado más arriba.

Confermacio de privilegis e de libertats.

Cor (com) totes les libertats e gracies, que dels Reys e dels Princeps son donades e les lurs gens e atorgades, acustumaren que per so que no fossen oblidades, fossen totes escrites, per so en nom de Deu: Sapien tuit presens e esdevenidors, que nos en Jacme per la gracia de Deu Rey Darago, etc.: Atenens per molts e agradables e plaens serviis que vos, prohomens e la universitat de la universitat de Mayorches, a nos entro asi en moltes maneres avets curat de fer, e encara la feeltat, la qual enves nos en tots nostres negocis vos sots estudiats daver: per nos els nostres successors, ab aquesta present carta per tots temps valedora, loam, atorgam e confermam a vos feels nostres prohomens e a la universitat de la ciutat de Mayorches damunt dits, e a tots los pobladors e habitadors de tot lo regne de Mayorches, ay tambe presens com esdevenidors, tots los privilegis e sengles, e les libertats e franchees totes, e inmunitats de nos a vos atorgades e als antecessors vostres entro a aquest dia atorgades, axi com en les cartes les quals daquen de nos avets mils e pus plenerament es contengut.

Confermacio de cavaleries e de heretats.

Loam encara, atorgam e confermam a vos e als vostres per tots temps les donacions, els atorgaments de les cavaleries, e de les altres heretats e possessions per nos atorgades e donades a vos e als antecessors vostres, axi com el capbreu daquen de nos fet pus plenerament es contengut. E les donacions aytambe totes, etc.

De sagel.

Encara com covinent cosa sia e raonable a rao quascuna ciutat sagel propi de comunitat aver; volem e atorgam a vos, prohomens e a la universitat de la ciutat de Mayorches damunt dits per tots temps, que puscats fer e aver vos els vostres successors sagel propri de la comunitat de la ciutat damunt dita, en lo qual de la una part sia lo seyal nostre, e en la altra part lo seyal del castel nostre de la Almudayna de Mayorches. Ab lo qual sagel les letres de la dita universitat leerosament puscats sagelar.

De cequier.

Donam encara per nos o per los nostres, e atorgam a vos e als vostres, que liurament e francha e sens empatxament e contradiment de neguna persona puscats posar e metre e establir cequier dayn en ayn, qui guart e men laygua de la cequia a Mayorches a cominal utilitat de la ciutat e de la terra de Mayorches. E que quascun de vosaltres puscats menar e menets laygua a regar e a usos vostres per locs en los quals menys prejudici fassats a altres e dampnatge.

Que es enorme crim.

Encara, com dalcunes paraules en aquestes, so es a saber, enorme crim en vostres costumes e cartes contengut es, que enorme crim sia, molt hom dupte; aso per la present carta departim e en aquesta manera declaram: que enorme crim es antes de crim de lesa magestat, e de crim de falsa moneda, e de crim de retgia (heretgia), e de crim o de malefici, per lo qual alcuna persona pena de mort o corporal deya sostenir; e axi enorme crim deure esser entes daqui avant dels damunt dits crims, e no en altra manera o establim.

Dalargament de deute.

Encara per nos e per los nostres a vos e als vostres atorgam e establim per tots temps que si alcu dalcu deute, per lo qual sia tengut et obligat, e una vegada de nos o dels successors o hereus nostres sera alongat, e puys altre daquel metex deute especialment o ensems ab altres deutes aura acabat alongament, aquel segon alongament, quant a aquel deute, de qual ja una vegada es estat alongat, no tenga prou a el, ne per la nostra cort no sia observat; ans daquel fassa fer al seu creedor, e a aquel aytambe qui comanda li a feta, de la qual ja una vegada sera estat alongat, treument e sees plet compliment de justicia. E aso en la ciutat e en lo regne de Mayorches volem e establim axi emper tots temps esser observat.

De stablit a mes o a meyns loysme.

Encara atorgam a vos e als vostres, que tots e sengles aquels qui tenen o daqui avant tendran casas, heretats o altres possessions a cert loysme, e aquels en tot o en partida a altre o a altres volram (volran) establir a semblant o a mes o a meyns loysme, pusquen aso fer axi com se volra; salu lo loysme e tot lo dret del seyor mayor, segons que en la carta del primer acapte es contengut.

De trer partes o demparar meyns de Seyor.

Encara atorgam a vos e als vostres, e volem e establim per tots temps, que si alcun tendra cases o altres heretats o possessions daltre a cert sens (cens) o tribut, o a alcuna altra servitut, e aqueles aura establides en tot o en partida a altre o a altres a cert cens o tribut, e aquel o aquels, aqui o aquals aqueles aura establides, lo sens aquel ol tribut al terme establit pagar no li volra, aquel establidor pusca aqueles heretats o possessions emparar, e portes daqueles cases trer per lo seu cens o tribut per sa propia auctoritat, el pagan al Seyor mayor, per lo qual aqueles coses te, lo cens ol tribut que a el daqueles coses sia tengut defer (de fer). E aso volem que sia axi daqui avant en la ciutat e en la ila de Mayorches per tots temps observat.

Com deu hom bandeyar per fet denorme crim, e hom qui aya reebuda comanda.

Encara volem e establim e manam, que si alcun aura fet alcun enorme crim de nos damunt declarat, sia bandeyat per la ciutat de Mayorches damunt dita, e per les parroquies de la Ila fora aquela ciutat. E pus que alcun, axi com dit es, bandexat sera, qualque persona aquel en la ciutat o en la Ila de Mayorches sostendra o recolira scientment, sia en la merce nra. e dels nres. hereus o successors encorreguda ab tots los seus bens.

Per deute empero o comanda o per altres contrats de obligacio o promissio fets entre qualsqueusplacia persones, la cort enquira, o enquerir fassa aquel deutor o tenidor de comanda, o en altra manera obligat per la ciutat e per la Ila de Mayorches; e empar a aquel tots los seus bens, e man e amonat a cascun dels seyors de les naus e dels leyns, que aquel de la yla no tragen. E a la perfi si la Cort aquel deutor o tenidor de la comanda o per altres contrats damunt dits obligat segons que dit es, aqueles coses axi fetes, trobar nol pot, bandeg aquel sots pena de LX. sol. en la qual caya qualque qual aquel bandeyat apres lo bandexament fet sostendra o aculira scientment.

De dret dentrada de cases o daltres possecions.

Encara agitar (a gitar) tota materia de duptansa volem e atorgam a vos e als vostres, e establim per tots temps, que si alcu aura establit a alcun o a alcuns alcunes honors, cases o altres heretats o possessions, los quals o les quals daltre tendra a sens o tribut, o a altra servitut, e daquen alcuna cosa aura reebuda per entrada, daquela entrada aya lo seyor mayor la tersa part, e aquel qui daquel seyor mayor aqueles tendra, les romanens dues parts. E en axi lo seyor mayor la carta o les cartes daital establiment o establiments fets, salu son dret, sia tengut de fermar. De vendes empero, alienacions, e altres contrats de cases e de heretats e altres possessions, sia fet e observat axi com tro asi es acustumat de fer, e si doncs certa quantitat o cert loisme no era posat en les cartes dels acaptes primers; de les quals cartes les covinenses e les condicions, axi con en aqueles es contengut, volem establim esser observades.

De questio dofficials de Seyor.

Encara per so cor los officials nostres alcuns plets alongaven determenar alcunes vegades, estoyans aquels a nos o al hereu nostre, per la qual cosa alcuns deyen si esser agrevyats; volem e establim per tots temps per nos els nostres, que sil veger ol batle o alcun del nostre o del successors o hereus nostres, o loc tinent, fara o moura per raon de seyoria o del offici seu a alcun o a alcuns alcuna questio o demanda civil o criminal o daltra manera, sia tengut aquel plet o questio termenar per sentencia ab consel, so es a saber, axi com es custuma, de prohomens de la ciutat, dins IIII. meses nombrats depus que la questio o plet sera moguda; si doncs lo dit plet o questio nos covenia a prolongar per raon legítima de testimonis, o per empaiment de mar, per lo qual segurament a les parts de Monpestler o de Cataluya passar no posquen. E oltra los dits IIII. meses los dits plets o questions, sino axi com dit es, no pusquen esser alongats. Les quals coses, si oltre lo dit establiment nostre eren alongades oltra lespay de IIII. meses, no sien de neguna valor; si doncs no eren ab volentat daquel contra lo qual lo dit plet o la questio fos moguda. Salus empero en totes coses los manaments nostres e dels hereus o successors nostres.

De compayia de Seneses no sia el regne.

Encara volens e desiyans cominal utilitat dels ciutadans e dels habitadors de la ciutat damunt dita e de la yla, volem e atorgam a vos, e establim empertots temps, e manam que alcuna compayia dels Seneses, dels Florentins, dels Plasentins, e dels Luqueses no sia reebuda, ne sia daqui avant en la ciutat o en alcun loc del regne de Mayorches, ne alcun de la compayia dels damunt dits no pusca fer residencia o habitacio continua en la ciutat o en la yla damunt dita.

Quels cavalers meten en tot comu.

Encara atorgam a vos e establim per tots temps ques cavalers e tots los altres qui alcunes heretats o possessions han comprades, o en altra manera guaayades, del realenc nostre dels homens del nostre servii de la ciutat de Mayorches o daquela metexa yla, o daltres, pagen e pagar sien tenguts, aytambe els, com los homens lur poblats en aqueles heretats e possessions, les quals del realenc nostre an comprades e tenen en tot comun e en tot veynatge de la ciutat damunt dita.

Que los habitadors pagen en tot comu.

Encara volem e atorgam a vos, e establim per tots temps, que tot ciutada e habitador de la ciutat de Mayorches, pac e pos la sua part en tot comu e veynatge de la ciutat damunt dita, per cases e heretats e possesions que ayen en la ciutat de Mayorches, e els termes daquela; salu lo sens o logrer (loguer, lloguer) dels seyors; e per tot lo mobil lur en qualque loc layen. Exceptats empero aqueles cases, heretats o possessions, que tenen per los nobles, o capdals, e per la sgleya e per ordens fora la ciutat.

Dels homens dels capdals que pagen en comu.

Encara atorgam a vos, e establim per tots temps, que tots los homens dels nobles, o dels capdals, e de ordens, e dels clerges, e de cavalers, e de totes altres persones de la ciutat e del regne de Mayorches, meten e pagen lur part per los bens lurs en reparar e obrar los murs els vals de la ciutat de Mayorches, e en les talayes, e en armament de mar e de terra a defensio de la ciutat e del regne de Mayorches damunt dit, quantquequant, so es a saber, e quantesque vegades lo cominal de la ciutat damunt dita aquestes coses fara. E aytambe tots e sengles aquels nobles, capdals, ordens, clerges, e cavalers, e tots altres, qui daquela cequia de Mayorches regen o regaran, pagen lur part per les heretats e possessions, les quals daquela regen o regaran, en despeses, e messions, e en tots necessaris a reparar e a nedeyar la font e la cequia damunt dita. Manas fermament a batles, a vegers, a corts, e a tots altres officials e sots meses nostres, presens e esdevenidors, que les damunt dites coses fermes ayen e observen, e fassen sens revocacio observar, etc. Dada a Mayorches IX. dies a la exida (leo exita) de Juliol en layn de M.CC.LX.IX. = Seyal + den Jacme, etc. = Testimonis son: Jacme de Senta Eugenia, Sagrista de Mayorcha: Michel Nunis: Bg. de Tornamira: G. de Monciscart: P. Nunis. = Seyal + den Simon de Sent Feliu, qui per manament del dit Seyor Rey aquestes coses escrisc ab lo sobre post en XXX.II. linea, on diu extra civitatem, e acloy el loc, el dia, e en layn damunt dits.

Sapient tuit que nos en Jacme, etc., per nos e per los nostres donam e atorgam a vos prohomens e a la universitat de la ciutat e del regne de Mayorcha, e a tots e sengles daquela universitat e del regne, axi presens com esdevenidors, per tots temps, que en la ciutat o el regne de Mayorcha no sia fet vet de blat de nos ne de nostres successors, ne de negu veger, ne de batle, ne de loc nostre o dels nostres tenent presens e esdevenidors, sino dementre que carestia sera en la terra de Mayorcha.

Del blat quis vendra a la quartera.

Donam encara e atorgam a vos e als vostres per tots temps, que quan alcu vendra blat a altre, e mesurat lo dit blat al comprador alcuna quantitat del blat romandra engir (en gir) de la quartera, o el contorn on se mesurara, sia daquel quel dit blat aura venut; e nos, nels nostres, ne batles, ne officials nostres, ne compradors de la quartera nostra, aquel blat romanent en gir o el contorn de la quartera retenir no puscan; pagant empero a nos e als nostres lo dret nostre, ol mesuratge acustumat.

De fruit vert quis vena.

Encara donam e atorgam a vos e als vostres successors, que de negu fruit vert quis vena en cisteles, no sia demanat, ne pres negun dret, ne nos nels nostres, nels officials nostres daquen negun dret demanar no puscan; mas de tots fruits secs, quis vendran, sia pres dret, lo qual tro asi es acustumat de reebre.

De la guaita de la ciutat.

Atorgam encara e donam a vos, emper tots temps establim, que la guaita de la ciutat de Mayorcha fassen o sien tenguts de fer los prohomens els habitadors de la ciutat damunt dita; axi quel veger nostre, o aquel que el se volra en loc de si, pusca esser e sia a aquela guayta, si esser hi volra; e nos, nels nostres successors, ne veger, ne altres officials nostres, aquela guayta a alcun ne a alcuns no donen ne venan, ne donar ne vendre no puscan, ne vos aytambe aquela dar ne vendre no puscats.

De fermansa de dret.

Encara atorgam e donam a vos e als vostres per tots temps que de tot hom, del qual clam sia aut o fet, sia reebuda fermansa de dret segons la quantitat del clam. E que negu no sia pres per clam daltre, dementre que fermar volra o asegurar dret, axi com dit es; exceptat que per crim de lesa magestat, o si de mort sera acusat, o demanat, o denunciat.

De questio de batle o de officials altres.

Establim encara per nos e per los nostres, que si veger, o batle, o altres officials, o loc nostre tenens o dels nostres successors, mouran contra alcu questio alcuna o demanda civil o criminal, aquela questio o questions sien termenades enfre XL dies del dia de la questio moguda; si donc no la covenia dalargar per raon de testimonis qui fossen en locs luyns; lo qual alongament se fassa segons quel loc sera luyn on los testimonis seran.

Quels prohomens sien a la examinacio.

Atorgam encara a vos e establim, que sien a la examinacio daquela questio los prohomens de Mayorcha, qui no sien de part, segons que en los altres plets an acustumat saenrere de esser.

Quel Seyor segon pusca emparar e trer portes.

Encara atorgam a vos e als vostres, e establim per tots temps, que si alcuns terratinents ara o daqui avant terres o cases o altres possessions a cert scens per segon seyor, no pagaran al terme establit aquel scens a aquel seyor (segon) seyor, al qual lo cens se deura, pusca ab sa propria auctoritat, e sens licentia de cort, e de seyor mayor, aquels terratinents peyorar e trer portes de les cases o daltres possessions, les quals per e a sens se tendran, per lo sens qui degut li sera, entro quel dit sens li sera pagat.

De manament contra franchees.

Encara atorgam e donam a vos e als vostres per tots temps, que si nos o nostres successors alcun manament farem daqui avant a vegers, a batles, o a altres officials de Mayorcha contra les franchees els privilegis vostres, e aquel qui del nostre manament se sintra agreviat, volra venir davant nos o davant los nostres successors, aquels veger, batle, o altres officials sien tenguts destar e estien de menar a acabament lo nostre manament e dels nostres, entro que la part, qui dira si esser agreviada per raon daquel manament nostre, sia venguda davant nos ols nostres o dia covinent, qui a el daquel veger o de batle o de official de nos o dels nostres li sera assignat; e nos ols nostres sobre aclo (sic) ayam fet manament.

Que crestians preses no estien ansems ab jueus.

Encara atorgam a vos e als vostres, e establim per tots temps, que crestians e jueus qui preses seran tenguts en la preso de Mayorcha, no tenga hom preses en una casa; mas crestians en una casa e jueus en altra sien tenguts preses. E si alcun honrat home, o fembra honrada pres o preso sera tengut aqui, no sien tenguts en la casa on los homens o les fembres de poca valor seran tenguts; mas sien tenguts e guardats en altra casa departidament, en la casa de la preso damunt dita.

Que veger negu pusca esser per rao de compra.

Encara donam e atorgam a vos els vostres, e establim per tots temps, que nuyl hom no pusca esser veger de Mayorcha per raon de compra, ne de prestet; mas lo veger qui aqui sera, sia establit per nos o per los nostres successors sens condicio de venda o de prestet. Manans fermament a veger e a batle de Mayorcha, e a altres officials e sots messes (sotsmeses) nostres, axi presens com esdevenidors, que les dites totes coses e sengles fermes ayen e observen, e noy vengen contra, ne negun noy lexen venir contra per nuyla rao. Dada la carta a Valencia XIII dies a la exida dagost en layn de nostre Seyor de M.CC.LXXIII. = Seyal + den Jacme, etc. = Testimonis son: P. Ferrandis: Ferris de Lissana: P. Jorda de Roden: P. Marti de Luna: Bn. G. Dentensa. = Seyal + den Simó de Sent Feliu, qui per manament del Seyor Rey damunt dit, aso escriure feu e acloy, el loc, el dia e en layn damunt dits.

De la ribera e de la plasa del moyl.

Sapien tuit que nos en Jacme, etc., per nos e per los nostres donam e atorgam a vos prohomens e a la universitat de la ciutat de Mayorcha, etc., a us vostre e de tots aquels qui aqui vendran, la ribera e plassa del moyl de la mar de la ciutat de Mayorcha damunt dita; axi, so es a saber, que negun daqui avant per atorgament de nos e dels nostres successors per nula altra rao, no pusca ne gos fer ne obrar ne construir casa ne cases, ne obradors, ne negu altre edifici en la dita ribera o plassa del moyl damunt dit; mas romanga tots temps aquela ribera o plassa liura e francha, e sens tot empatxament a vos e als vostres successors per tots temps, a usos vostres e daquels qui vendran a la ciutat damunt dita. Manans fermament a veger, e a batle de Mayorcha, e a tots altres officials etc. que les dites coses fermes ayen, etc. Dada la carta a Valencia XII dies a la exida dagost en layn de M.CC.LXXIII. = Seyal + den Jacme, etc. = Testimonis son: P. Marti de Luna: P. Ferrandis: Bn. G. Dentensa: Terris de Lissana: Carros, Seyor de Yebolet. = Seyal + den Simon de Sent Feliu, qui etc.

Con la misma fecha confirma la escritura y privilegio sobre la elección de Jurados.

Confirma todos los privilegios y franquicias en general, concedidos hasta ahora. Dada a Leyda XII dins mars a lentrada en layn de M.CC.LXXIIII. = Testigos: R. de Monchada, Seyor de Fraga: Garcia Ortis de Assara: G. R. de Monchada: Bn. G. Dentensa: P. Marti de Luna. = Escrivano Bertomeu Saporta.

De diffinicio de fila.

Sapien tuit que nos en Jacme, etc., per nos e per los nostres donam e atorgam a vos, prohomens, e a la universitat de Mayorcha, presens e esdevenidors, per tots temps, e encara establim, que si diffinicio sera feta a alcun de vos o dels vostres dalcuna fila vostra, aquela en edat legitima constituida e qui marit aya, de consel e dassentiment del marit seu, e en poder de son marit estant, daqui avant no pusca demanar contra son pare nels bens seus, ne contra los hereus seus, per raon de legitima, en vida de son pare ne en mort, ne peticio ne demanda fer no hi pusca; ans la diffinicio que per e la feta sera, plenera fermetat aya, dementre empero que son marit no sia orat. Manans a vegers, a batles, a jurats, e a tots altres officials, etc., que les dites totes coses fermes ayen e observen, etc. Dada la carta a Leyda XII dies dins mars alentrada en layn de M.CC.LXXIIII. = Seyal + den Jacme, etc. = Testimonis son: 

R. de Monchada: Bg. Danglerola: G. R. de Monchada: Jacme de Cervera: P. de Berga (Seyor de Fraga). = Seyal + den Bertomeu Saporta, qui per manament, etc.

De jueus que no gosen prestar sobre peyores de catius ne de catives.

Sapien tuit que nos en Jacme, etc. per nos e per los nostres atorgam a vos prohomens, etc., quels jueus de la ciutat e de la ila de Mayorcha no gosen daqui avant negun prestet liurar sobre peyores de alcu o alcuns catius o catives vostres. E si per aventura era trobat que alcuns jueus, contra aquesta constitucio nostra, peyores alcunes reebesen dalcun o dalcuns catius, perden aqueles peyores; axi que sens tot cabal al seyor del catiu o dels catius sien retudes. Manans a batle, e a veger, etc., que les dites totes coses fermes ayen, etc. Dada a Leyda XII dies dins mars alentrada, en layn de M.CC.LXXIIII. = Seyal † den Jacme, etc. = Testimonis son: G. R. de Monchada: P. de Berga: R. de Monchada, Seyor de Fraga: Bn. G. Dentensa: P. Marti de Luna. = Seyal + den Bertomeu Saporta, qui per etc.

Dels habitadors de Mayorcha que sien tenguts de metre en tota culita.

Sapien tuit que nos en Jacme, etc. per nos e per los nostres donam e atorgam a vos prohomens e a la universitat, etc., que tota hora que ses devenga de fer alcuna culeta (culita, cullita) en Mayorcha per alcuns fets qui sien a profit e a utilitat de la ciutat e de la ila de Mayorcha, sien tenguts de pagar en aquela tots e sengles habitadors de la ciutat e de la ila damunt dita, qui alcunes honors o posesions per nos e per lo fil nostre Infant en Jacme tenen, sia que aqueles honors sien estades del realenc o al realenc sien pervengudes per raon de compra o per altra manera. E que tots encara e sengles avocats, jutges e legistes de la ciutat damunt dita exceptats clerges, en Bn. Dalmau tan solament, sien tenguts de pagar lur part en aqueles.

Que tots sien tenguts de metre en armament.

Encara per nos e per los nostres atorgam, etc., que tota hora que ses devenga fer armament en Mayorcha a defensio de la terra, que tots e sengles habitadors en la ciutat e en la ila de Mayorcha, axi cavalers, con altres, sien tenguts de pagar lur part en les mecions e en les despeses, les quals per raon daquel armament fer covendra.

De mecions de reparar mur.

Encara donam e atorgam, etc., que tots e sengles habitadors de la ciutat de Mayorches pagen e sien tenguts de pagar lur part en totes despeses e mescions, les quals per reparacio de murs de la ciutat damunt dita, o per ocasio de vals de la farets; e encara si per aygues a menar a la ciutat davant dita mescions alcunes farets o despeses, que tots e sengles qui daquela aygua usaran, o profit pendran daquela, en aqueles mescions e despeses lur part sien tenguts de pagar. Manans a batles, a veger, etc., que les dites coses fermes ayen, etc. Dada a Leyda XII dies dins mars alentrada, en layn de M.CC.LXXIIII. = Seyal + den Jacme, etc. = Testimonis son: G. R. de Muncada: Bn. G. Dentensa: P. Marti de Luna: R. de Muncada, Seyor de Fraga: Garcia Ortis de Assagra. = Seyal + den Bertomeu Saporta, etc.

El infante D. Jaime, hijo del Rey de Aragón y heredero del reino de Mallorca y de Mompeller por sí y por sus sucesores, confirma con juramento todas las franquezas y libertades que su padre concedió a Mallorca, y también las caballerías y donaciones hechas por el mismo. Hízose escritura en Mallorca en la iglesia de Santa Eulalia, XI dies a la exida dagost en layn de M.CC.LVI. Fueron testigos: En R. per la gracia de Deu, bisbe de Mayorcha: F. Garces de Roda: P. Nunis: Blasco Periz: Rodric Yanes: A. de Torrelles: Marti Periz desi: Ferran Yanes: Aries Yanes Bg. de Tornamira: Vidal de Besuldo. = Escribano Bn. de Lussa.

Otra escritura, fecha a Mayorcha a XI. dies dins mars a lentrada en layn de M.CC.L.VI., en que aprueba la confirmación de todas las franquezas de Mallorca, hecha por su padre. Prestó juramento de guardarlas fielmente en ma del honrat en Xpst pare en R. per la gracia de Deu bisbe de Mayorcha, en lesgleya de Sta. Eulalia davant tot lo poble generalment. = Testigos: Blasco Periz: A. Burget: Ferando Yanes: Bg. De Tornamira: Aries Yoanes: Sans Jorda: P. Nunis: Vidal de Besuldo. Ess.no Bn. Darters, notario público de Mallorca.

Muerto el Rey Don Jaime de Aragón, su hijo el Infante Don Jaime, intitulándose ya Rey de Mallorca, Conde de Rosellón y de Cerdaña, y Señor de Mompeller, confirmó con juramento todos los privilegios concedidos a sus vasallos. Y al fin de la escritura dice: E cor sagel del regne nostre encara no aviem fet fer, aquesta present carta al sagel nostre acustumat avem feta sagelar. Dada a Mayorcha XII. dies dins Setembre a lentrada en layn de M.CC.LXX.VI. = Testigos: Gauceran Durt: Bg. A., batle e tenent loc nostre en Mayorcha: Aries Janes: Michel Nunis: A. batle, savi en dret. = Ess.no P. de Caules.

Que la quarta part del loisme sia dels terratinents.

Sapien tuit presens e esdevenidors que nos en Jacme per la gracia de Deu Rey de Mayorcha, Comte de Rossello e de Cerdaya, e Seyor de Mompestler, atenens devota feeltat e acabament, la qual vos feels nostres, prohomens, ciutadans, e habitadors de la ciutat e del regne de Mayorcha a nos avets, e saenrere auda avets, e a vostres molts merits e serviis per custuma reyal guaardo e vos de dons e de guaardons bons e de bons melors fer cobeeyans, de especial gracia, de reyal benignitat, per nos e per los nostres donam e atorgam a vos davant dits, feels e devots nostres ciutadans e habitadors de la ciutat e del regne de Mayorcha, axi presens com esdevenidors, e atorgam establim, que daqui avant lo primer terratinent, els altres apres daquel segens, qui alcunes honors a cens. O agrer tendran, ayen la quarta part del loisme al primer seyor pertayens de tots establimens e dentrades donors, so es a saber, de totes vendes, destablimens, e de qualsqueus placia altres alienacions; exceptats loismes dentrades de novels establimens, dels quals res del loisme no aya lestablidor de nou. E la dita quarta part sia partida entre tots los terratinents, e per eguals parts, sots la forma damunt contenguda. Daso empero exceptam honors qui sien a certs loismes establides; cor del dit cert loisme lo seyor mayor neguna part no sera tengut de dar a aquels qui per el tenen o tendren coses emphiteothes, o a cert agrer establides.

Que tot hom pusca donar a sos fils en temps de nupcies honors sens loisme.

Encara donam a vos e atorgam, e per tots temps establim, que tot hom qui honors a cens o a cert agrer tendra, pusca les dites honors, a certa moneda o preu estimats, a sos fils donar, sens loisme e sens negu consentiment dels seyors, en temps de nupcies.

Quels infants pusquen partir lurs honors sens loisme.

Encara donam e atorgam a vos e als vostres per tots temps, que si alcuna honor emphiteota, o qui a cens, o a agrer se tenga, e no sia partida, pervendra per successio de pare o de mare a fils de ledesme matrimoni procreats, ques pusca partir entrels per partides hereditaries, sens alcu loisme e consentiment negu dels seyors. E aso metex sia

servat si fils o files ledesmes de frares o de sors, qui morts sien, succeyran ab los damunt dits. Empero si per rao de la dita partio se covenia que alcun ne donas moneda a altre o altres, daquela moneda tan solament aya lo seyor son loisme acustumat.

De confermacio de honors.

Encara donam e atorgam, e per tots temps confermam a vos e als vostres, etc. (es confirmación de todos los establecimientos hechos por su padre, por él y sus bayles, etc).

De crestia que no sia tengut de jurar a jueu.

Encara donam e atorgam e encara establim per tots temps que en contrasts fets e a fer entre crestians o jueus, negun crestia no sia tengut de jurar que el dit contrast, lestabliment del Seyor Rey de bona memoria, so es a saber, a rao de IIII. diners per lb. sobre guaayn a donar, sia observat.

De inquisicio especial.

Encara donam e atorgam a vos e als vestres per tots temps, e encara establim, que daqui avant enquisicio especial no sia feta especialment en la ciutat ne en la yla de Mayorcha contra negu, si doncs primerament aquel contra lo qual se deu fer la inquisicio no era citat o request; e que lavors veya jurar los testimonis sis volra, e pusca defendre axi com per dret sia faedor. Empero si sobre alcun crim o malefici se feeya enquisicio general, com per aventura el comensament no fos manifest, ne mostrar nos poges qui e quals especialment lo dit crim o malefici agessen fet, e per la dita inquisicio general apareges alcun esser colpable del dit crim o malefici, lavor pusca hom enantar per la dita enquisicio general contra aquel qui especialment colpable sera en aquela. Les dites empero totes coses e sengles, axi com damunt son espressades, per nos e per los nostres hereus e successors, a vos damunt dits prohomens, etc., donam e atorgam, etc. Manans, etc. E cor lo sagel del regne nostre encara no avem fet fer, aquesta present carta ab lo sagel nostre acustumat fem sagelar. Dada a Mayorcha XII. dies dins Setembre a lentrada en layn de M.CC.LXX.VI. = Seyal + den Jacme, etc. = Testimonis son: Aries Yanes: Michel Nunis: A. Batle, savi en dret: Gauceran Durt: Bg. A., batle e tenent loc del dit Seyor Rey en Mayorcha. = Seyal + den P. de Caules, qui per manament, etc.

El Rey de Mallorca recibe de su hermano el de Aragón en feudo todo el reino de Mallorca, condados de Rosellón, Cerdaña, Conflent, Vallespir y Colliure; item el vizcondado de Omelades y el de Karlades, y el señorío de Mompeller, exceptuando los feudos que tenía por el Obispo e iglesia de Magalona; reconociéndose en todo por su feudatario él y sus sucesores, que deban hacer homenaje enviando mensajeros o procuradores (postats) de las capitulares de cada isla y condado en nombre del restante territorio. Ofrece que en Rosellón, Cerdaña, etc., corra la moneda Barcelonesa y no otra, y se observen los usajes de Barcelona: Retenim empero a nos e als nostres successors que puscam fer o fer fer sens contradiment o empatxament de vos e dels vostres el regne de Mayorcha e en les yles del ayaens moneda e monedes de non. Reservose también el derecho de poder él y sucesores poner peaje y nueva leuda en Mallorca, y el de percibir el bovaje en dichas tierras. El Rey Don Pedro recibió homenaje con estas condiciones. De todo se hizo escritura en la claustra de la casa dels frares preycadors de Perpiya. XII dies a lexida de Giner en layn de M.CC.LXXVIII. = Testigos: Roger Bn., Comte de Fox: Pons Saguardia: G. Deso: Bn. Danglerola: G. de Canet: Dalmau de Castelnou: A. de Corsavi: P. de Queralt.

En virtud del convenio anterior el Rey de Mallorca Don Jaime, ya feudatario del de Aragón, reunido público parlamento en la iglesia de Santa Eulalia de Mallorca, dio poder a aquella universidad para nombrar síndicos que fuesen ante el Rey de Aragón a prestarle el homenaje como a su señor mayor, y a prometer en nombre del reino el cumplimiento de la concordia anterior. Fueron electos: G. Torreela, Jacme de Sent Marti, cavallers: Robert de Belver, Bn. Valenti, Francesc Desclerge, Francesc Burget, Bn. de Saragossa y A. Burges. Aso fo fet IIII. idus de deembre en layn de M.CC.LXXIX. = Testimonis son: P., per la gracia de Deu bisbe de Mayorcha: Pons des Jardi, artiache de Mayorcha: G. de Miravals, cabiscol de Mayorcha: G. de Canet, Pons Saguardia, cavalers: Bn. des Olms, Bg. des Olms, cavalers: Bn. de Sobarber, Bn. de Palau, canonges de la Seu de Mayorcha, et alii privati homines.

Con la misma fecha dio sus poderes el Rey a los síndicos sobredichos para cumplir su encargo ante el Rey de Aragón, a cuyo efecto absuelve a todos los vecinos de este reino del homenaje que le tenían hecho a él. Idem testes.

A instancia de los jurados de Mallorca P. Saverdera, caballero, Bn. de Saragossa, Francesc Desclerge, G. Valenti, Bn. de Vich y Marti de Mayoles, reconoce el Rey D. Jaime y asegura que en la concordia con su hermano el de Aragón y en las condiciones en ella puestas no fue su ánimo perjudicar en nada ni agravar el vasallaje de los habitantes de Mallorca, cuyas libertades y privilegios confirma ahora de nuevo, y hace jurar en su nombre su observancia al noble barón G. de Canet. Hízose escritura de esto a VI dies a la exida de Giner en layn de M.CC.LXXXI.

Don Pedro Rey de Aragón confirma a la universidad de Mallorca el privilegio que les había concedido su padre de no pagar en todos sus reinos leudas, peaje y otras gabelas, cuya averiguación se hizo y se halló ser así. Fecha en Exea XI dies a la exida de setembre en layn de M.CC.LXXXIII. = Testigos: Nermengon, Comte D' urgel (Armengol, Hermenegildo): Blasco Examenis de Yerbe: P. Vera: P. Marti de Luna: en Alamayn de Gudal.

Dels homens de fora preses que no pagen mas de II diners.

Sapien tuit que nos en Jacme per la gracia de Deu Rey de Mayorcha, Comte de Rosselo e de Cerdaya, e Seyor de Mompestles, per nos e per los nostres atorgam a tots los homens de la ila de Mayorcha fora la ciutat habitans, presens e esdevenidors, que per si o per missatges o per catius lurs, negun temps no sien tenguts de dar ne pagar per carcelatge de la preso, en la qual el o alam dels, o alcuns missatgers o catius lurs preses seran o detenguts, axi en la ciutat com de fora, sino II diners de reyals tan solament cada dia per cada persona, axi com los ciutadans els habitadors de la ciutat de Mayorcha donen e pagen lo carcelatge damunt dit. Volens e atorgans al dits homens e als lurs presens e esdevenidors, que de mayor quantitat a donar per rao de carcelatge pac los dits II drs. de reyals per cada persona cada dia, axi com damunt dit es, sien liures de tot en tot e francs, axi com los dits ciutadans e habitadors de la dita ciutat. Manans, etc. Feta a Perpiya VII dies a la exida de maig en layn de M.CC.LXXXIIII. = Seyal + den Jacme, etc. = Testimonis son: Jacme de Muree: Bg. Dolms: G. de Pugdorfila: Eymeric de Belvey: Ermengau Oliba, veger de Casteyo, doctor en lig.: A. de Lupia. = Seyal + den P. de Caules, etc.

De la paya e de la leya.

En Jacme per la gracia de Deu Rey de Mayorches, Comte de Rosselo e de Cerdaya, e Seyor de Monpestler: al baro noble e amat en Ponç Saguardia, tenentloc nostre en Mayorcha, saluts et dilectio. Manam vos que vos vistes aquestes presents, ordenets e establescats, que daqui avant totes les paylles et tota la leyna e les caves que seran portades a vendre a la ciutat sien tengudes a vendre en la plassa de Sent Andreu e no en altre loc. Encara que en tots los dissabtes en los quals es mercat de la damunt dita ciutat de Mayorches, sien venuts e tenguts a vendre en la dita plassa de Sent Andreu los draps del li, e el li, e el coto filat. Dada a Perpyna VII dies a la exida de mayg en layn de M.CC.LXXX quatre.

De les sentencies et de les apelacions.

En Jacme per la gracia de Deu Rey de Mayorcha, etc., a (al) baro noble a (e) amat en Pons Saguardia, etc. Vinen a la nostra presencia en Bn. Bertran, un dels jurats de la ciutat de Mayorcha de part dels jurats e dels promens de la ciutat damun dita, a nos soplega que manar deguessen (deguessem) que les sentencies de les apelacions sien donades ab conseyll dels prohomens de la dita ciutat, axi com les sentencies dels plets principals ab conseyl dels se donen. Nos empero, la dita suplicacio entesa, volem e manam que aquestes presens letres manets al batle e al veger de Mayorcha, que fassen quels jutges als quals los plets de les apelacions seran comanats, degen dar les sentencies daquels plets ab conseyll dels promens, los quals dejen apelar e aver a les dites sentencies a donar, et sots la forma les dites coses fets, e manats que daqui avant sien servades.

Que avocat qui dret no aja apres, no men mas I plet.

Aitambe manam a vos que negun advocat qui dret no aja apres, no men ne menar pusca en cort nostra sino un plet tan solament, entro que aquel sia determenat, e axi que daqui avant a I plet tan solament a menar, e no en altra manera, aital avocat en la nostra davant dita cort sia oyt e reebut. Dada a Perpiya II dies a la exida de mag. en layn del M.CC.LXXXIIII.

De la delma del bestiar.

En Jacme, etc., al baro e amat en Pons Saguardia, etc.

Com de part del (dels) jurats e dels promens de Mayorcha a nos sia estat soplegat que establir degessem alcun temps covinent, en lo qual la delma del bestiar deya esser reebuda cada ayn, cor per trop triga, la qual aquels qui cuylen la dita delma fan en aquela a reebre e a culer, molts dans e greuges sen seguexen, segons que el dien; manam a vos que ab conseyll del honrat bisbe de Mayorcha, e daltres, lo fet tot ordenets, e establescats la dita delma ques deia reebre en temps covinent; e que los culidors de la dita delma en reebre aquela no usen mal, axi com a vos mils parra ques deja fer e conexerets que sia faedora. Sobrel fet empero daquela pena per nos posada en aquela ordenacio, la qual feem sobrel fet dels plets, en los quals son allegats testimonis fora lo regne de Mayorcha en parst (parts) luyn, que nos donen nes curen de dar el temps assignat, la qual pena nos ha estat request que dejam lexar; sapiats que quant a nos e a la nostra cort, la dita pena en tot ne en partida no volen que pertangua. Mas per rao desquivar calumpnies, malicies e diffugis, qui en plets sacustumen de fer et proposar, volem que la dita pena e la dita ordenacio posada, la qual la nostra cort aver devia, pertanga e sia donada a la part, contra la qual sera impetrada la dilacio damunt dita. E les dites coses servar fets, axi com damunt es dit. Esters manam a vos que manets e manar fassats a tots los notaris de la ciutat e de tota la ila de Mayorcha, que en tots los prestecs que crestians reeben de jueus, no reeben dels dits crestians sagrament, lo qual es acustumat de reebre dels de donar guayn al dits jueus oltra IIII diners per liura lo mes. Dada a Perpiyna II dies a la exida de mayg en lan de M.CC.LXXX quatre.

Haec sunt statuta et mandata quae D. Rex Maioricarum fecit in suo recessu (certe Jacobi Regis I.). = Forte edita cum recessit anno 1269.

Memoria sit baiulo, et vicario et assesori ut aponant mentem principaliter circa tria. 

Primo circa factum juratorum, ne permittant ipsos assumere aliquam iurisdictionem judiciariam vel arbitrariam. Item pro aliquibus qui habeant tractare cum ipsis, non vadant ad aulam eorum, sed ipsi veniant coram eis. Item caveant ne permitant ipsos facere quasdam inquisitiones ocultas, quas facere consueverunt. Item si curia vult aliquid statuere de novo, quod fiat de consilio juratorum, vel aliquorum proborum hominum. Item non permitant juralos nec probos homines aliqua statuta facere pro se, nisi primo dicti officiales fuerint requisiti. Item si forte jurati temptant aliquid facere quod videatur esse preiudicium Domini, inde moneant ex parte Domini Regis; et nisi desisterent, forte compellantur.

Secundo attendant circa factum Episcopi et ecclesiae, ne permitant quod aliquis laicus possit aliquid dimittere in ultima voluntate vel inter vivos in perpetuum, vel aliquod stabilimentum facere super aliquibus possessionibus, quantumcumque sint alodia ipsius dimitentis vel stabilientis. Item quod non possint ocupare aliqua loca, plateas vel vias publicas, praetextu cimiterii, nec permitant in talibus locis sepelire denuo. Item non permitant quod curia Episcopi possit exercere aliquam iurisdictionem in laicis, nisi in casibus a iure concessis, et specialiter in causis liberalibus, sicut consuevit facere Episcopus. Item si homines quos ecclesia habet in Incha, vel aliis locis Domini Regis delinquant in territorio ipsius Domini Regis, quod puniantur per curiam Domini Regis; vel saltim, ubi aliud non possint facere per scandalum, forte firmetur; et si forte resisterent, quod de hoc rescribatur Domino Regi, et quod habeant talem securitatem quod voluntas Domini Regis possit iam sequi et compelli, cum Dominus Rex scripserit super hoc voluntatem suam.

Tertio generaliter atendant circa factum baiulorum magnatum, ut moneantur ad faciendam iustitiam, querelantibus suae iurisdictionis; et si post monitionem inventi fuerint negligentes, baiulus faciat fieri. Item quod aliquis praedictorum baiulorum, vel etiam Episcopi seu ecclesiae non possit facere remissionem de aliquo crimine; et si fecerit, quod nichilominus baiulus vel vicarius puniat illum cui talem remissionem fecerit, et baiulus affirmancetur, et de hoc scribatur Domino Regi, nisi factum forte esset valde enorme, in quo casu detineretur captus. Item quod si aliquis de iurisdictione magnatum vel ecclesiae deliquerit infra territorium Domini Regis, et ibi non fuerit deprehensus, quod petatur remitti ad curiam Domini Regis, et etiam compellatur; si vero ibi fuerit deprehensus, puniatur. Item super facto iudiciorum curiae Maioricarum, attendant illi qui debent iudicare, quod si probi homines recte iudicant, quod sequatur illud baiulus et vicarius. Sin autem, dicant eis quod non iudicant bene, nec sequantur illud; et iterum vocent alios probos homines; et si aliquis illorum bene iudicaverit secundum iura, baiulus vel vicarius iudicent cum illis qui recte iudicaverint; et caveant semper quod ipse baiulus vel vicarius iudicent, cum consilio tamen predictorum; et ipse baiulus vel vicarius ita dicant ore proprio, scilicet: ego iudico ipsum ad hoc. Et si factum est arduum, et baiulus vel vicarius non possint convenire cum probis hominibus, quod supersedeant, donec significaverint Domino Regi. Item sit memor baiulus quod consilio magistrorum aquae faciat reduci molendina cequiae maioris ad antiquum statum; et quod ex tunc, si videat quod ex hoc aqua praedicta sit augmentata, det pro Domino Rege monachis de Regali quantitatem unius Turonensis nigri. Item faciat bene custodiri praedictam cequiam, ne praedicta aqua consumetur, et quod ad civitatem libere currat. Item sit memor baiulus quod ponat scriptorem publicum in villa de Sineu pro Domino Rege, cum P. Ros non possit ad hoc resistere secundum sua instrumenta, ut videre poteris in eisdem. Item aliud apud Manachor, et in aliis villis et locis, in quibus ei videbitur faciendam. Et licet P. Ros habeat ius in dictis scribaniis, nichilominus faciat quod scriptor sufficiens sit ibi, sive per baiulum, sive per P. Ros, ne gentes oporteat venire ad civitatem pro instrumentis faciendis. Tamen constet bene ante quod P. Ros habeat ius ponendi. Item attendat baiulus ne scriptores excedant nimis in mercede instrumentorum et testamentorum, ut consueverunt. Item ponat unun scriptorem sufficientem in curia de Incha, qui sciat bene recipere testes, et facere inquisitiones, cui obtime satisfiat si necesse fuerit unus plerique. Item quod habeat baiulus optimos scriptores in curia sua et vicarii, et faciat ipsis optime de salario provideri, etiamsi totum quod erit de scribaniis debeat ibi expendi. Item generaliter ubique caveat, ne viae publicae et itinera et alia loca publica minuantur vel destruantur per aliquem vel aliquos, nec in eis ab aliquo hedificetur.

Item quarto attendat baiulus et vicarius quod non admitant apellationen super iuredictione Domini Regis, ubi erit dubium de iuredictione; sed faciat firmare personam illam quae apellabit, et postmodum scribatur Domino Regi de facto apellationis. Item quod non admitat apellationem super facto homicidii facto ex proposito, nec super aliis criminibus, de quibus aliquis fuerit condempnatus ad mortem, vel mutilationem membri, nisi ex causa videretur esse deferendum apellationi. Item quod super omnibus aliis criminibus, excepto crimine homicidii et aliis gravibus criminibus, baiulus vel vicarius possint facere remissiones et pactiones, satisfacto prius tamen laeso vel dampnum passo, ad cognitionem curiae suae; vel si nollet emendam recipere, quod faciat eidem firmare de stando iuri vel compositioni ad notitiam curiae illi qui dampnum passus fuerit vel laesionem. Item quod omnibus apellationibus possint delegare aliquem sapientem qui cognoscat de ipsis apellationibus, exceptis apellationibus, quae fuerint factae super maximis quantitatibus, vel magnis causis, et generaliter alias ubi videbitur fore deferendum apellationibus.

Haec sunt statuta facta per D. Jacobum, Regem Maioricarum, idus febroarii anno Domini M.CC.LXX. nono.  

Primo quod iudex possit assignare terminum ad omnes dilatorias proponendas. Item quod, lite contestata, interrogetur actor si vult proponere de facto; et si dicat quod vult, assignentur sibi duae dilationes, scilicet, una prima, et postea aliam si petat ad proponendum, et peremptorie, ita quod ulterius non audiatur. Item lapsis dictis duabus dilationibus, assignentur tres eodem modo reo ad proponendum exceptiones et deffensiones suas; et ultra non audiatur. Item actor, si voluerit replicare, habeat postea unam dilationem tantum, et duas reus ad replicandum. Idem hiis peractis, assignentur productiones actori ad probandum. Item reo ad probandum similiter. Item, si litigetur per procuratorem, non possit peti nisi semel quod iuretur de calumpnia per principalem; et hoc omnibus propositis ab utraque parte. Item quod stetur omnibus instrumentis, quae habeant subscriptionem tabellionis, qui nominet se publicum, donec contrarium probetur. Item si aliquis petit dilationem ultramarinam, vel aliam magnam longinquam, satisdet sub certa pena arbitrio iudicis quod producat infra dictam dilationem illos testes, quos nominaverit, vel non stet per eum; alias quod dicta pena comittatur. Item quod lite contestata, dies assignata cedat actori vel reo ad proponendum, etiamsi non sit dictum expresse quod dicta dies sit assignata ad proponendum. Idem sit postquam sint elapsae dilationes ad proponendum de facto, et fuerit iniuncta probatio super negatis. Item, si aliquis apellat ab interlocutoria, quod apellans teneatur solvere expensas sive salarium iudicis apellationis et scriptoris. Verumptamen si obtinuerit in causa apellationis, recuperet medietatem ab adversa parte. Item publicatis testibus, habeat utraque pars unam diem ad obiciendum. Item aliam diem ad probandum obiectiones. Item si iudex videt advocatum vel partem calumpniari, quod faciat iurare advocatum vel partem totiens quotiens sibi videbitur calumpniari. Item quod advocati iurent de calumpnia.

Anno Domini M.CC.LXX. secundo, tertio idus junii.

Illustris Dominus Rex Maioricarum statuit, voluit et mandavit quod cum instrumentis contrarium sit prohibitum aliquid legari domibus religionum et ecclesiis, per ipsam, videlicet, clausulam exceptis sanctis et clericis, vel per aliam equipollentem, quicumque inventus fuerit de cetero contra predictam clausulam facere, et legare domibus religiosis vel ecclesiis rem prohibitam per dictam clausulam, legati ipsam rem in continenti amittant, et ad dominum, pro quo tenetur, ipsa res revertatur. Et hoc mandavit scribi in libro curiae ad perpetuam rei memoriam.

Haec sunt statuta per Dominum Regem Maioricarum facta.

Statuit Dominus Rex et ordinavit quod quilibet habitator regni Maioricarum possit libere ubique per dictum regnum accipere ligna, fustam ad proprium usum necessaria, exceptis lignis seu arboribus fructiferis; inter quas intelliguntur garroverii (garrofer), et olzinae fructiferae; et exceptis arboribus quae sunt in laborationibus seu locis cultis, vel circa laborationes seu loca culta; et exceptis arboribus, qui vulgariter dicumtur moscheres; et exceptis ulastris qui sunt boni ad plantandum. = Item quod de cetero quilibet habitator terrae Maioricarum possit tenere usque ad C. bestias minutas, scilicet, oves vel capras, et cum illis ademprare garrigias vicini sui sibi contigui, dumodo non iaceant ibi.

Hucusque codex privilegiorum regni Maioricarum. Statim exscribuntur usatici Barcinone (quibus scilicet Maioricenses in iudiciis suis utebantur) eod. caractaere, et saec. XIII. exarati. In fine adicitur Cronicon breve: ex quo haec pauca excerpsimus, coeteris relictis, quae in huius generis chronicis passim reperiuntur.

"Anno Domini M.CC.XXIX. II. kal. januarii capta fuit civitas Maioricharum a Domino Jacobo, Rege Aragonum; et in conflictu mortui sunt G. R. de Montecatano, et filius eius R. Alamanii, et quidam alii. Et in eodem anno propria morte obierunt ibidem Comes Empuriarum, et Dalmacius de Roquabertino, et Geraldus de Cervilione, et R. Alamanni, et G. de Claromonte, et quidam alii.

Burriana capta fuit a Domino Jacobo, Rege Aragonum anno M.CC.XXX.III. mense augusti.

Anno M.CC.XXX. VIII. in vigilia S. Michaelis capta est civitas Valenciae a Domino Jacobo, Rege Aragonum, qui Sarracenos cum rebus suis permissit abire. Et in eodem anno fuit Archiepiscopus Terracone Magister P. de Albalat, Episcopus Ilerdae, qui in obsidione praedicta pallium primo suscepit, et celebravit ibidem primo.”